ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1

0:01

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

I comencem, doncs. Benvinguts, benvingudes a aquesta primera xerrada científica del curs de Física de Partícules i Radioactivitat de secundària. Avui comptem amb en Ricardo Vázquez i després ens afegirà l'Eugeni Graugers per explicar-nos coses de la model estàndard i de la radioactivitat. En Ricardo Vázquez és licenciat en Física per la Universitat de Barcelona i és professor agregat del Departament de Física Quàntica i Astrofísica, ara sí. I a més a més, actualment estàs participant en mesures d'universitaritat leptònica en desintegracions de partícules beta.

0:27

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Beta o B? Bé. Bé. I, bueno, després m'agradaria que t'expliquessis una mica... Són moltes palotes. Que és això, que no hagis d'acabar la xerrada, jo, ja és una pregunta que ja tinc aquí apuntada, o sigui que... Ves passar la resposta, perquè m'interessa. I, bueno, no sé si encara estàs encarregat o participes en el tema de la Masterclass de Física de Partícules, sí? De manera que si alguns dels vostres alumnes han participat alguna vegada en la Masterclass de Física de Partícules de la UB, doncs coneixerà. I, bueno, et deixo l'estrada per tu. Endavant. Molt bé, doncs... A veure. T'hem de compartir, per què no compartir-ho? Per què no veig el PowerPoint aquí per compartir?

1:15

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Ara ho veiem en completa. Ara ho veiem perfecte, molt bé. Molt bé, perfecte.

1:32

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Molt bé, doncs avui el que us explicaré és la mateixa sabrada que us hi fem als vostres alumnes si venen a la nostra masterclass de física de partícules, que és una introducció sobre el model estàndard i el que sabem i el que no sabem sobre les partícules que formen l'univers que ens envolten.

1:47

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Aquesta és la imatge que tenim més o menys de l'univers conegut i tenim un rang de fenòmens físics que volem entendre. Però els físics ens dediquem a intentar entendre tot el que hi ha a tota l'escala de l'univers, des del més petit, aquí tindríeu la representació del nucli d'un àtom, fins al més gran, que és galàxies i combustibles galàxies. I hi ha diferents tipus de física, de branques de la física, que es dediquen a cada zona d'aquestes escoles. La física de partícules, mirem a les petites distàncies, a les partícules fonamentals, i després veurem què són aquestes partícules fonamentals, i per estudiar els estudis molt grans necessitem l'astrofísica. I el que us intentaré convèncer avui és que aquestes dues branques estan molt relacionades, í

2:16

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Llavors, la primera cosa que adonem és que per observar diferents fenòmens el que necessitem són diferents instruments de mesura. Nosaltres hem incorporat al nostre cos un instrument de mesura de partícules fonamentals, que són els nostres ulls, que ens permeten distingir alguns dels fotons que té la llum. No tots, només els que són d'aspecte visible, però és un detecte de partícules. Probablement no és el millor detecte de partícules que podríem tenir per fer física, però és el que tenim.

2:33

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Llavors, si intentem mirar les distàncies cada vegada més grans, el que necessitem són telescopis, ràdio telescopis, telescopis òptics, aquest tipus d'infraestructura, si mirem a distàncies més petites necessitem microscopis, però arriba un punt en què ja no podem fer microscopis més potents, sinó el que necessitem són altres tipus d'instruments, que són acceleradors i acceleradors de partícules, que és el tipus de recerca que faig jo i que fa el nostre grup i des d'on podem entendre les partícules. Llavors, la física de partícules està en una banda d'aquest espectre, que és el que veurem ara, i a la segona part de la xerrada de la xerrada veurem la part de l'esquerra física.

2:59

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Llavors, com fem física de partícules? La física de partícules també té un aprenom, que es diu física d'altes energies, i ara entendrem bé per què. I el que ens hem d'imaginar és que si jo vull, és aquest exemple senzill, de com estudiar, quan no tenim eines, les estructures fonamentals de la matèria. Doncs imaginem que jo soc un relluger, que vull saber de què estan fets aquests allotges que tinc aquí, però que no tinc les eines adequades, no tinc tornevisos. Doncs la idea per intentar veure d'aquests allotges o com estan fets és agafar dos d'aquests allotges i llançar-los un contra l'altre.

3:19

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

i que es trenquin. I en el procés d'aquest trencament el que tindré són els seus constituents. Llavors, un els accalera, els dona un cop molt fort i surten les peces de les quals estan fets aquests allotges.

3:29

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Aquesta imatge és molt senzilla, però no és del tot acurada, perquè gràficament ens dona la idea, però a més a més està succeint una altra cosa. Nosaltres estem treballant amb molt alta energia. Aquestes partícules que nosaltres fem jugar, que són protons, en el nostre cas, tenen una energia molt alta, tenen l'energia més o menys d'un mosquit, però només en un proton. Un mosquit està fet de milers de milions de protons. Quan en només un espai molt reduït, en un únic proton, tenim la mateixa energia que un mosquit.

3:50

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Llavors el que ens passa és que aquesta energia, hi ha només dues equacions en aquesta presentació, tota aquesta energia es pot transformar en massa de partícules més grans. Per què? Doncs E és igual a MSL4. I el que diem sempre és el missatge del capità obvi. Però l'igual vol dir que és igual. O sigui, que l'energia i la massa és la mateixa cosa. I l'una en puc treure l'altra, i l'altra en puc treure la primera. Llavors, la idea principal és que jo tinc dos rellotges que es mouen molt de pressa, tenen moltíssima energia, els fa xocar, i no apareixen les peces internes dels rellotges, sinó que apareix un rentador.

4:15

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Llavors, aquesta rentadora ha aparegut aquí degut a l'energia que hi havia. He pogut crear més massa. Aquesta rentadora, però, se la mourem més a poc a poc que els protons inicials, perquè, si no, estaríem violant la conservació de l'energia i del moment. El sentit és aquest. Tothom entén que no hi ha una rentadora a dins dels protons, però pot aparèixer una cosa amb molta més massa que un protó, però que es mogui més a poc a poc. Aquest és el teu. Llavors, l'altra cosa, si volem crear coses amb molta massa, necessitem molta energia. I aquesta és la segona ocasió que necessitem aquí. Nosaltres sabem que...

4:43

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

totes les partícules o els àtoms estan definits per la seva escala amb aquesta longitud d'una lambda, això és la passió de D-Rogli, que ens relaciona el moment amb la longitud d'una. Llavors, si volem, si tenim molta energia, vol dir que tenim un moment molt, molt, molt gran, però en aquest moment estigués molt, molt gran estal de denominador, ens estem focalitzant a petites escales. O sigui, que altes energies vol dir entendre...

5:00

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

de distàncies molt, molt altres. I on ho fem això? Doncs en el lloc actual on es fa aquest tipus de ciència, i és on estem ficats al grup que treballem molt bé, és el CERN, és el laboratori del CERN, amb l'accelerador que es diu LHC. LHC són les sigles del Large Hadron Collider, després us explicaré què vol dir això d'Hadron, i el CERN és el laboratori de partícules més gran del món que hi ha actualment.

5:15

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

I una cosa que ens agrada dir bastant és on va néixer la web. Això és rellevant, perquè tota la ciència que està al CERN està lliure de patents i la web va néixer com un protocol d'intencar-li de dades i d'entrenes científics. En contra d'haver d'imprimir documents i portar-los amunt i avall en bicicleta, que és el que es feia, es va inventar un protocol per poder compartir arxius. Aquest protocol és el www. Llavors, com que aquest protocol va néixer al CERN, el protocol web, és gratis. Llavors, nosaltres hem de pagar per l'accés a internet, això no és un recurs gratis que tenim, però cada vegada que fem clic a una pàgina web, això sí que és gratis, perquè el protocol va ser donat a les empreses que es dediquen a desenvolupar aquest tipus de

5:44

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Aquí estem a la frontera entre França i Suïssa. Si us fixem en aquesta fotografia, encara que es veu una mica avorosa, aquí hi ha una línia blanca. Això és la pista de tractatge d'aeroport de Ginebra. Aquí veiem el llac alemant. I aquí hi ha un 100 metres sota terra, més o menys, i obtenim un observador de 27 quilòmetres de la circunferència.

5:55

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

D'acord? Però això està enterrat a sota terra, i el que veuríem seria una mena de túnel de metro amb l'accelerador aquí, amb aquestes imatges d'aquests imants, que són més o menys sempre de la prova. Llavors, dins d'aquest tub, en realitat, hi ha dos tubs, per on circulen protons. En un tub circulen en un sentit, i en l'altre tub circulen en l'altre sentit. I només en quatre llocs, dins d'aquest túnel, ajuntem aquests dos feixos de protons per fer-los coincidir i fer aquesta col·lisió entre dos protons. Llavors, us he dit que tenen moltíssima energia, aquests circulen al 99,9999% de la velocitat de la llum.

6:20

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

O sigui, l'energia que porten aquests protons és realment important. Llavors toquen al centre dels detectors. Els detectors que tenim en són quatre, que són aquests de LAC, aquest és CMS, són detectors gegantins, que us explicaré tot el que hi ha aquí, sempre molts endamnis i moltes obres, però fixeu-vos que aquí dins això, però és el casc d'una persona. Aquí ja tenim tres persones, aquí una quarta persona amb una samarita blanca, aquí tenim un cinquè. Són detectors gegantins. Després podem intentar definir per què han de ser tan grans. I la idea és que aquests detectors han de mesurar l'energia i la direcció de totes les partícules que s'estan produint a la col·lisió.

6:48

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Llavors tenim dos que en diem de propòsit genèric, que són aquest que es diu CMS i aquest aquí que es diu Atlas, i tots dos van estar dissenyats per trobar el buro de X. Això va ser grandíssimes notícies el 2012 i ara ja ens hem calmat una mica. Llavors aquest detector, aquest és el segon, aquest seria Atlas, ara això us heu d'imaginar ple d'andròmines, les mateixes andròmines que teníem abans. Són dos detectors independents que amb dades independents troben la mateixa cosa. Això es fa per contestar els resultats que es tenen. I aquí tenim una representació visual d'uns dels esdeveniments que van servir per identificar aquest buro de X. No només en necessitem un, sinó que en necessitem moltíssims com aquest.

7:16

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Tenim un tercer detector, que es diu ALIS, que és un detector del que diem de propòsit específic. Llavors, una vegada, durant més o menys un mes a l'any, en comptes de fer xocar protons, en comptes de fer circular protons, el que fem és circular nuclis de plom. Això és perquè el plom és material estable, o sigui, que no es desintegra més pesant que hi ha, i fent col·lisionar nuclis pesants, obtenim una mena de sopa de partícules, que és el que hi havia en els primers instants, després del Big Bang, abans que es formessin els àtoms d'hidrogen i d'heli, que després van donar lloc a les estrelles.

7:43

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

un altre estat de la matèria, que li diuen plasma, de quarts i gluons, i és el que intenta estudiar aquest detector hàlice. I el quart és LXB. LXB és també un detector de propòsits específics i que està específicament dissenyat per explorar el que va passar després d'aquesta sopa i que va permetre sobreviure la matèria sobre la antimatèria per construir l'univers que veiem nosaltres ara mateix. Totes aquestes coses us ho explicaré en aquestes referències. És aquesta cosa de la antimatèria i perquè ara tenim més matèria que antimatèria. Aquest és l'experiment on l'UB és un dels seus membres fundadors, i portem ciència aquí des de fa moltíssims anys.

8:13

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Molt bé. Aquesta era la petita introducció, si voleu. Ara podem parlar sobre les partícules. La física de partícules és estudiar els elements bàsics de la natura. I què són els elements bàsics de la natura? Aquesta pregunta ha tingut múltiples respostes durant la història. Si féssim aquesta xerrada a Aristòtil, al segle VI i V abans de Crist, hi havia quatre elements, que eren l'aire, la terra, el foc i l'aigua. El que passa és que el poder predictiu d'aquesta teoria, d'aquesta hipòtesi, és molt, molt limitat. Llavors, tot això va anar evolucionant.

8:36

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

fins a tenir la descripció actual. Avui en dia sabem que la mateixa està d'àtoms, els àtoms estan fets d'un nucli i electrons al seu voltant, però a més a més els nuclis estan fets de protons i neutrons, i a més a més ara sabem que tant protons com neutrons estan fets d'uns altres típus de partícules que es deien quarks. Llavors, aquesta és la imatge que tenim actualment. De moment, els quarks són fonamentals, però en aquest joc de les mines russes, es poden imaginar que hem arribat fins a l'última mina, doncs no ho sabem. Hem explorat si el quark està composat d'altres típus de partícules, i de moment tot se'n va dir que no. Però això no vol dir que d'aquí 20 anys, o 30 anys, o 50, o 100, no tinguem una resposta.

9:04

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Llavors, el 1932, i després ho explicaré perquè és important aquesta data, teníem només quatre partícules que ens eren considerades fonamentals. Són els electrons, els protons, els nòtrons i els futons. Llavors, aquestes, ara hem vist que el futur i el neutró clarament no són fonamentals, però l'electró sí que ho continua sent, i el futur també, i hem substituït aquests protons i neutrons per aquests quarks, que són els seus constituents. Llavors, a la nostra descripció actual de les partícules, el que tenim són electrons, quarks...

9:25

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

I potons i alguna coseta més. Llavors aquesta coseta més, aquestes cosetes més, les posem en, les ordenem en aquesta taula periòdica de la física de partits. Llavors tothom té molta familiaritat amb la taula periòdica dels elements químics, doncs els físics no volem ser menys i també ens agrada tenir una taula periòdica i és aquesta d'aquí. Llavors aquí tenim aquests...

9:38

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Està ordenada també en un cert sentit, igual que ho està la taula periódica dels elements. A les dues primeres files tenim els quarks. I a les dues últimes files tenim el que diem electrons, que són els electrons i els neutrons. Els neutrons són una partícula que és una mena de parent de l'electron, però que no té carga elèctrica i que té una massa molt, molt, molt petita. I d'aquests quarks estan ordenats en parelletes.

10:00

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Doncs la primera parella que vam trobar, perquè veníem en parelletes, li van dir ab i nou, i per això és u i d. Però el que hem arribat a descobrir és que això, aquesta columna d'aquí que li diem família, aquests han de venir tots junts, està triplicada. Però tenim dues còpies més, que són aquesta segona família i aquesta tercera família. Llavors, les partícules de les quals estem fets nosaltres, els nostres cossos, són tots protons, neutrons i electrons. Protons, neutrons i electrons combinats amb diferents àtoms. Un proton està format per tres quarts, dos ab i un nou, i un neutron està format també per tres quarts, un ab i dos nou.

10:25

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Llavors, on trobem aquestes partícules de la segona família de la tercera? A la natura no les trobem enlloc, les trobem als acceleradors. Nosaltres les podem crear en el laboratori i no les trobem al nostre voltant perquè es desintegren molt ràpidament. Molt ràpidament vull dir en fraccions de segon. Quan creem partícules que contenen algun dels altres quarts, aquests d'aquí quatre, es desintegra en milionèsimes de segon. I pels lactons passa una cosa semblant. Tenen també uns cosins, que diríem mu i tau, que formen part de la segona i la tercera família. Llavors, la diferència entre la segona, la primera, la segona i la tercera família és simplement la massa. La massa de la segona família és més gran que la massa de la primera i la massa de la tercera és més gran que

10:54

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Ara sabem que tenim 3 famílies i només 3. El que no sabem és per què tenen 3. Per què 3 i no 6 o 42 o 1? Aquesta és una resposta que els físics ens fem, que és una pregunta que els físics ens fem, que no tenim resposta. Però sabem que hi ha 3 i només 3. Això sí que sabem.

11:05

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Doncs en aquesta taula d'aquí ens falta una altra cosa, que són les antipartícules, que és el que diem antimatèria. I després us explicaré què és antimatèria. I això és el que ens descriu la matèria de la qual hem fet, les substàncies. Però falten, el que us he dit abans, els fotons i els seus cosins semblants, i aquest busó de quics que es va descobrir el 2012. Llavors, on cauen, quin tipus de coses són els fotons i les altres coses que parlen i els quics.

11:26

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

I llavors, pel que sabem, per com entenem com funciona l'univers, tenim força forces elementals, força gravitatòria, que experimentem cada dia, força electromagnètica, que també experimentem cada dia, perquè podem encendre els llums. I hi ha dos altres tipus de força, la força nuclear forta i la força nuclear feble, que indirectament també experimentem cada dia. La força nuclear forta és la que lliga els nuclis. Si només hi hagués la força electromagnètica, l'únic atom estable hauria de ser l'hidrogen. L'heli que conté dos protons en el nucli, aquests dos protons s'haurien de repelir.

11:50

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Per tant, ha d'haver-hi una altra força, que sigui molt més intensa que la repulsió elacromagnètica, que mantingui els dos protons lligats al dins del nucli dèl·lic i de tots els que tenen més d'un proton. Els nostres cossos estan fets de carboni, oxides, nitrogen, també l'experimentem, encara que no en som tan conscients, i la força nuclear feble és la responsable de les desintegracions. Tot el que sigui una desintegració, típicament porta desintegracions febles, i gràcies a les desintegracions el sol funciona. El sol ens dona llum i es fa el fot.

12:10

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Llavors, el que entenem, o com entenem la física de partícules, és que nosaltres tenim aquestes partícules de matèria de la taula pràcticada abans, i aquestes interaccions, aquestes forces, funcionen a base de l'intercanvi d'unes altres partícules. I aquestes altres partícules són, per exemple, el fotó. Si nosaltres expliquem l'electromagnetisme, a través de l'intercanvi de fotons entre partícules que tenen diferent càmera. I així podem explicar totes les forces. Per tant, a part del fotó existeixen altres bosons, aquest és el nom estrany que té, que ens descriuen les interaccions. Per tant, per exemple, la força forta, la partícula que és la mitjancera d'aquesta força, li diem gluó, l'anglès glu, perquè és el que té...

12:39

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

els quarts i els núblis lligats, molt més lligats que la força magnètica. I aquí ja s'ha acabat la imaginació i a la feble li van posar les últimes letres d'altabets, T doble, positiu, negatiu i Z, un que és neutre. Per la força gravitatòria, podem teoritzar que si poguéssim descriure-ho com una interacció d'aquest mateix estil, la partícula l'hem batejat i seria un gravitó, els gravitons no estan descoberts encara. I el fix seria el responsable de donar-li massa a tota la resta de partícula. La interacció d'una partícula qualsevol que vosaltres vulgueu amb el camp de fix és el que genera la massa d'aquestes partícula. Vull imaginar que aquest camp de fix és com una mena de...

13:07

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

de malassa, de mel, d'algun tipus de cosa viscosa, on les partícules que travessen es frenen més o menys segons la seva massa. Si una partícula es frena més, diem que té més massa, i si una partícula es frena menys, o que interacciona menys, el resultat és que té menys massa. I així és com entenem actualment les partícules que ens envolten i les interaccions. Les interaccions, les forces, són intercanvis de vegades.

13:28

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

I ara anem a mirar a la part de l'astrofísica, que és el que veiem quan observem l'univers. Si on agafa un telescopi, doncs observem a grans distàncies i ens donem, tenim cels maquíssims, però a més a més, una de les coses que ens donem és l'efecte doble. L'efecte doble és, simplement, que quan tenim una font, en aquest cas de llum o de so, per exemple aquesta moto, i aquesta font es mou respecte als observadors, doncs les zones de so es comprimeixen o s'allunyen i per això les ambulàncies i els motos i els cotxes sonen diferents respecte de si s'estan apropant o allunyen de nosaltres. Això és cert per les zones de so, però també és cert per les zones de llum.

13:54

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

al final continuen sent bones igual. Llavors, si nosaltres tenim una estrella, però l'estrella i l'estrella s'allunyen amb nosaltres, el que veiem és que l'ona de llum d'aquesta estrella s'estira més, i això ho veiem com un moviment cap al vermell, la llum es torna més vermellosa. En canvi, si la font s'està apropant a nosaltres, les zones es compacten més, i això ho veiem com llums més gravoses. Això se'n diu corriment cap al vermell o corriment cap al vermell. I això és important perquè a les estrelles veiem aquest efecte.

14:15

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Llavors, com ho veiem? Ho veiem amb els aspectes d'absorció que tenen els elements químics. Llavors, els elements químics, per exemple, el gas hidrogen, els electrons tenen diferents estats d'energia, aquests UiC2, 2C2, aquestes coses que s'estudien al batallarat, i això el que estàs dient és que entre dos estats hi ha una certa energia, que es correspon a una longitud d'una que ha de tenir el futur per ser capaç d'excitar des de la primera capa fins a la segona, o de la tercera o la capa. Llavors, això ho podem mesurar. Podem mesurar quines són les longituds d'unes corresponents a cadascuna d'aquestes transicions. Hi ha, per exemple, el gas hidrogen, doncs serien aquestes d'aquí, això amb nanòmetres, aquest vermell, aquest

14:43

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

I ara el que fem és mirar a les estrelles a veure quins són els aspectes que tenim. Així hem descobert que totes les estrelles estan fetes d'hidrogen. I el que tenim és la mateixa figura. Tenim un vermellet, un verd i d'aquests dos liles violeta. El que passa és que estan tots desplaçats cap a la part vermella de l'espectre, la part que tenim a l'esquerra. Ara juntem el concepte d'abans de l'efecte doble. El que tenim és que les estrelles estan fetes...

15:00

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

dels mateixos ingredients que el Sol, però a més a més s'estan allunyant de nosaltres. Jo veig tota la llum més cap a la part vermella de l'especte. I a més a més, hem observat que aquest desplaçament és més gran o més lluny estan de nosaltres les estrelles. O sigui, aquesta velocitat és proporcional a la distància d'aquesta. I això ens resumem amb aquesta funcleta. És proporcional a la distància, o sigui, hem de multiplicar un número per aquesta distància. Aquest número és el que es coneix com a constant de Hall. Però això té un altre efecte. És que si jo passo aquesta pel·lícula cap al revés, si avui tothom està més lluny de mi, això vol dir que ahir estàvem més a prop, i abans d'ahir encara més a prop, i la setmana passada, i si començo a tiraran de

15:26

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Per tant, en algun moment, tot l'univers va estar molt, molt, molt apropet en un únic.

15:32

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

L'explicació no és que som un punt privilegiat de l'univers i tothom s'està allunyant de nosaltres perquè som el centre, sinó que tothom s'allunyà de tothom. Aquesta és l'observació que va fer Edwin Havel el 1922. Si ens imaginem l'univers com la superfície d'un globus, i pintem un text a la superfície d'aquest globus i l'anem omplint, el que passa és que el teixit del globus s'està expandint i tothom s'estendeix de nosaltres. No hi ha un centre. Tothom s'allunyà de tothom en totes les direccions. Aquesta és l'explicació que tenim per la qual no és que siguem particulars, sinó que això està passant a tot ara.

16:02

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Aquesta és una de les imatges que tenim com a història de l'univers. Cadascuna d'aquestes llesques indica un instant de temps a la història de l'univers, i aquí ens trobaríem nosaltres, amb les galàxies que coneixem, i nosaltres com a humanitat, 13.000 milions d'anys després del Big Bang. Si anem passant la pel·lícula cap endarrere, arribaríem al Big Bang. Però en diferents d'aquestes llesques de temps trobem diferents tipus de fenòmens. El primer que trobem, que són milionèsimes de segons després del Big Bang,

16:28

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Tenim aquesta sopa de quarks i gluons, on encara no hi havia àtoms formats. Aquí és l'energia a la que tenim els protons de l'LHC. I aquí podem arribar només a max de 2. Per veure què són els distants primigenis del univers, només podem fer-ho a max de 2. No tenim manera de fer-ho amb telescopis. Ara, en un minut us explico per què. Instant després es van crear els primers nuclis, i aquí és més o menys on tenim l'energia dels ions de l'LHC, dels nuclis de plom. Per tant, estem estudiant aquesta transició entre la sopa i els primers nuclis. Després els nuclis, als dos minuts, es van ajuntar entre ells i es van formar els primers àtoms, essencialment hidrogeniali.

16:56

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

I aquest és l'univers que va sobreviure durant 300.000 anys. En els 300.000 anys el que va passar és que ja l'univers es va refredar suficient perquè va ser transparent a la llum. La llum en aquell moment estava tot tan atapaït que interaccionava immediatament amb els electrons i amb els nuclis i no era capaç de viatjar en el temps. Per tant, si volem estudiar amb un telescopi l'univers, només arribem fins aquí. En menys de 300.000 anys de l'origen de l'univers, l'univers no és transparent a la variació.

17:15

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

I al cap de molts milions d'anys, després de tenir àtoms, es van crear estructures, galàxies, estrelles, planetes, tot el que coneixem. I això ho fem. Ho podem estudiar avui en dia amb, per exemple, l'LC o amb parascopis, que ens ajuden a entendre aquesta part i un d'aquests parascopis on tenim també grups a l'UBS i aquest caia. Doncs aquesta descripció més o menys que tenim, però no és tot. Us he parlat de les partícules de matèria i de les forces d'intercanvi. Però els nostres amics cosmòdecs ens informen també d'altres tipus de fenòmens que us feu.

17:39

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

I és que si on es posa a mirar les galàxies, com roten les galàxies, que és un exercici que és relativament fàcil de fer perquè necessiten només les 10 de newton, i podem mesurar la velocitat de rotació de les galàxies. Això ho mesurem per una banda. Podem mesurar la massa que tenen les galàxies a través de la llum que ens emeten. I el que fem és dir com de ràpid s'està movent o està rotant aquesta galàxia en funció de la distància al seu centre. I amb això fem aquests gràfics. Té aquesta corba verda. Perdó, té aquesta corba, és la corba droga. Aquesta és l'observació.

18:06

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Aquesta és la mesura. Però, si agafem les lleis de Newton i posem la distància que volem i la massa que pensem que té aquesta galàxia, el que ens dona és aquesta corba verda. O sigui, que la massa que observem i com roten no està d'acord amb les lleis de Newton. I aquí hi ha, i no estan d'acord per molt, no estan d'acord per un factor 5. D'acord? O sigui, no és una lleugera de discrepància. Llavors, aquí tenim dues sortides. La primera, o les lleis de Newton estan normalment, i la segona, que és aquesta massa que pensem que ja n'hi ha més. I hem explorat totes dues. El que sembla ser és que aquesta massa no està bé.

18:33

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Hi ha un altre tipus de massa, hi ha un altre tipus de partícula, no sabem si és una partícula o no, que no està explicada en aquella llista que hem vist abans, no pertany a aquell model de les partícules, que li diem matèria fosca perquè no brilla, no la podem comptar com a partícula de les estrelles, i que és 5 vegades més abundant a l'univers que la matèria de la qual estem fent nosaltres, i que estan fets les planetes, les estrelles i les galàxies. I això és un problema, perquè encara no sabem què és. I l'altre problema que ens dona la tecnologia és, us he dit que l'univers està expandint, però a més a més aquesta expansió resulta que és accelerada en el temps, i el que mesurem en el passat és menys acceleració de la que mesurem avui en dia.

19:01

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Llavors, el que us ha de preguntar és, d'acord, l'univers, algú l'està destirant, i ja està prenent en ment aquest accelerador, d'acord, per poder accelerar aquesta expansió. I ha d'haver algun altre tipus, potser una nova força, és una mena d'antigravitat, que està tirant, però a més a més està tirant, no és constant, sinó que creix amb el temps. Doncs si és una antigravitat, potser la podem explicar com una nova interacció, que encara no hem descobert, llavors no hi ha quatre interaccions, sinó que n'hi haurien cinc.

19:18

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Per tant, amb això us vull dir, que s'entengui aquesta íntima relació que hi ha entre la cosmologia, l'astrofísica, les observacions a grandíssimes escales, amb les descripcions que podem fer de partícules. Si la matèria fosca és una partícula, l'hem de poder descriure amb les nostres teories, i si és un tipus de nova interacció, si la energia fosca és una nova interacció, l'hem de poder també descriure amb les nostres teories. I a més a més, tenim un altre misteri, que és del que estem fets nosaltres. Nosaltres estem fets de matèria, però us he dit abans que en aquella llista de partícules del model standard hi havia matèria i antimatèria.

19:47

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Són partícules noves, si voleu, que van ser posculades o van ser predites la seva existència el 1928 per aquest senyor, per el senyor Dirac. Llavors ells va obtenir un cert tipus d'equacions i en aquests tipus d'equacions hi havia massa solucions. Una de les solucions eren els electrons, però hi havia una altra solució que no s'entenia que era.

20:00

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

i allò després li vam dir que és el positró. Llavors, quina és la diferència entre matèria i antimatèria? És simplement la càrrega elèctrica. Llavors, el positró és com un electró, però en càrrega elèctrica, positiva. Llavors, allò que hagués estat allà com a un simple artifici matemàtic, igual que les solucions quadràtiques que són distàncies negatives, doncs això, aquestes solucions estan allà per culpa de la matemàtica, però no representen res en el món de la física, si no fos perquè el 1932 es va descobrir experimentalment el positró per cara a Anderson. Llavors, en un experiment es va veure clarament que hi havia dues partícules amb la mateixa massa i diferent càrrega elèctrica.

20:25

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Llavors allò, com que era la primera, se li va dir positró, en comptes d'electró, i després vam decidir donar-li un nom genèric, que va ser en comptes de matèria antimatèria. Sembla molt esotèric, però simplement el que ens està dient és que si tinc una partícula amb una massa i una càrrega, la que sigui, ha d'existir una altra partícula que té la mateixa massa, però la càrrega ocular. Per tant, la càrrega elèctrica del antieletró és positiva. I aquí és el que tenim, que és en aquesta figura, tenim vàries vegades la producció d'aquestes partícules d'antimatèria. Llavors això, aquí veieu que la línia representa algun tipus de partícula, i aquí el que estem veient és, això és una imatge d'un experiment de física real

20:54

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Una cambra on podem veure la trajectòria de les partícules, que serien aquestes línies, i aquesta cambra està picada dins d'un camp magnètic. Per tant, si una partícula té càrrega positiva, gira cap a una banda, i si té càrrega negativa, ha de girar cap a l'altra. I el raig de curvatura, més o menys, ens dona una idea de quanta massa té. En aquest cas, per exemple, aquí veiem que aquesta gira cap a una banda i aquesta gira cap a l'altra, i venen del mateix lloc. I el raig de curvatura és aproximadament igual, per tant, ha de ser el mateix tipus de partícula amb càrrega ocular. I aquest són els electrons i el positiu.

21:12

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Per més a més, això ho podem enllaçar amb la nostra qüestió favorita de la física, que és igualar més al·larat, on us he dit abans que l'energia de la massa és la mateixa cosa. Per tant, si jo tinc energia, o sigui, si tinc un motor, el que puc fer és transformar-la en massa, o sigui, en una parella electròpositora. I aquí tenim una conversió d'energia en matèria i antimatèria. O ho puc fer al revés. Puc tenir...

21:26

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Un positró xocant contra un electró, o sigui matèria i antimatèria, i amb això el que obtindria seria dos fotons, obtindria energia. Això és el que està passant aquí. Aquestes línies que no es veuen és on hi ha fotons. Aquí us heu d'imaginar que hi ha un fotó, i aquest fotó interacciona amb un nucli, per exemple, del gas que hi ha aquí, i crea aquestes parelletes d'electropositó. I el mateix passa aquí, en aquestes dues línies.

21:43

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Llavors, això, generar antimatèria així, d'aquesta manera, ho fem de manera habitual, i fins i tot el cert s'ha arribat a produir àtoms d'antidrogen, i una de les últimes notícies més recents és que els hem pogut transportar en un camió uns poquets àtoms d'antidrogen, i això és important perquè tenim un laboratori on podem generar antimatèria i després la podem portar a un laboratori perquè l'estudiïm, i aquest transport és bastant complicat. Llavors, això és problemàtic. És problemàtic pel següent motiu. Citirem aquesta pel·lícula del Dick Van Cap Endarrere.

22:06

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

I d'aquí tenim que la matèria i l'antimatèria creen llum. En el moment en què l'univers és tota energia i no hi ha partícules, hauríem d'haver-se generat d'aquesta energia quantitats iguals de matèria i antimatèria, i en el moment de socar, en el moment de trobar-se una altra vegada, hauríem donat lloc a llum. Però això no és el que veiem avui en dia. Avui en dia veiem que l'univers està fet només de matèria. Nosaltres no estem fets només de llum. O sigui, que la matèria i l'antimatèria, en realitat, encara que sembli que són iguals i iguals, l'única cosa que canvia és la carga elèctrica, no es comporten al 100% de la mateixa manera.

22:29

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Llavors el que entrem avui en dia és que per cada mil milions de partícules d'antimatèria hi havia mil milions més una partícules de matèria. Aquests mil milions es van trobar en algun lloc en l'evolució de l'univers i van donar lloc a llum. Però aquesta una és la que va sobreviure. I aquesta una és la de la qual estem fent nosaltres. Això ho multipliquem per moltíssims milions de partícules que conté avui en dia l'univers i és el que dona lloc a l'univers actualment. Llavors aquesta batalla va donar lloc a aquesta llum i aquesta llum és la radiació del fons de microones que potser heu sentit a parlar. Això és la relíquia de...

22:58

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

de quan la matèria i l'antimatèria es van xocar, i aquest pobret que va quedar aquí sol multiplicat per milers de milions, és la matèria de la qual estem aquí. I l'ALSB, on està ficat el nostre grup, el que estem intentant és intentar veure on és que no es comporten exactament igual la matèria i l'antimatèria. I encara no hem trobat on és aquest punt. Per tant, si ara posem tots junts tot el que sabem...

23:17

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

de la física de partícules i de la cosmologia. Tenim, per una banda, el model estàndard de les partícules. Aquest model estàndard té les partícules fonamentals de les quals ho he parlat abans, té les interaccions, però només té tres interaccions. La gravetat no està inclòs aquí. I la gravetat no està inclòs aquí perquè aquestes distàncies estan tan petites, la gravetat és molt feble. Encara que nosaltres és l'única força que veiem en el nostre dia, en el món de la física de partícules, la gravetat no juga cap paper.

23:34

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Però això ens descriu les interaccions i la matèria i l'antimatèria, i a més a més tenim l'altra cosa, que és el model estàndard cosmològic, que és el que s'anomena el model estàndard cosmològic, que el que ens diu és com funciona la gravetat i és capaç d'incloure a les seves equacions la matèria fosca i l'energia fosca, encara que no sapiguem quin és el seu origen, és capaç d'incloure-ho a les dues equacions. De moment, aquests dos models estàndards, no hi ha una manera d'unificar-los. Hi ha gent que ho intenta, i que ho intenta des de fa moltíssims anys, però no ens en sortim explicant la gravetat dins del mateix marc teòric que la física de tot.

24:02

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Nosaltres, des de la Universitat de Barcelona i des d'aquest Institut de Ciències del Cosmos, que és on estem, el que es va fer és, el 2006, es va impulsar un centre de recerca, aquesta part de recerca que es fa a la universitat, on ens van posar junts i d'acord gent que es dedica a estudiar l'univers des de diversos punts de vista, des del punt de vista de la física de partícules, com des de l'astrofísica, amb la cosmologia com a base. El que nosaltres hem intentat fer és respondre a aquestes tres preguntes, que és quina és l'origen i el vestit de l'univers, d'aquest a aquest univers i per què té la pinta que té actualment.

24:25

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Nosaltres el que fem és posar d'acord entre físics teòrics, físics experimentals, fem observacions i també tenim part tecnològica. O sigui, fem observacions amb satèl·lits que miren el molt gran, fem experiments de física de partícules que miren el molt petit, tenim físics teòrics que tenen aquesta equació preciosa que ens descriu el model estàndard, aquesta és la versió reduïda, ara us ensenyo la versió extesa, i també tenim transferència tecnològica. La transferència tecnològica és, nosaltres fem part...

24:45

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

d'aquests detectors, però aquests detectors resulta que tenen una aplicació molt important en física mèdica. Perquè les condicions a les quals treballem en física de partícula són molt semblants al que es necessita en un hospital. D'acord? Coses resistents a la radiació, que sí que tinguin molta precisió, aquest tipus de coses. Aquí, crec que tindreu les esperiences penjades, teniu més informació.

25:00

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

sobre la ciència que fem, sobre la LTC, i finalment aquesta és l'equació de veritat que descriu la física. O sigui, el que hem vist allà és la part que serveix el CERN per poder vendre tasses i samarretes, perquè aquesta no té tan canxo. I amb això he acabat i veu fer les preguntes que voleu. Moltes gràcies, Ricardo. Fantàstic. No sé si algú té alguna pregunta, algun dubte que li vulgui fer, alguna cosa que vulgui aprofundir o aclarir. Jo sí que en tinc. Ja t'he dit abans que volia saber exactament què era això de...

25:27

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

d'aquesta recerca que esteu fent sobre... El que fem nosaltres, exacte, són aquests Bs. Llavors, nosaltres, en aquesta tauleta de partícules, els protons i els neutrons estan d'aquests quarks, up i down, però això no vol dir que no puguem tenir altres combinacions. Llavors, les combinacions que podem tenir són, per exemple, dos quarks. I amb el que nosaltres fem, LXB, això no us ho he dit, però LXB, la B del nom, no és perquè som l'equip B d'un LXA, sinó que és perquè estudien aquest quark B. Llavors, aquest quark B és molt interessant per veure les diferències entre matèria i antivitèria. I en el moment de posar-hi nom a partícules que contenen un quark B, que és la B minúscula,

25:53

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

li van dir partícules B, amb B majúsculars. O sigui que tenim un 4B i un altre d'aquests altres tipus.

25:58

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Molt bé, gràcies. El Raül, el domà, t'he aixecat el demà. Raül? Sí, una pregunta. És que jo, pel que pot ser de model estàndard, perquè sé molt poqueta cosa, pensava que la combinació de quarts era per famílies. És a dir, pensava que només es podien haver combinacions up and down, o charm and strange, o top and bottom. I llavors, bueno, això és el que jo sabia. Llavors, aquí vaig veure una notícia el 18 de març, del CERC, justament, que es va trobar com una partícula simulada al protó, però que tenia, que era quatre vegades superior de massa, i tenia dos charm i un down. I això llavors em va, diguem-ne, destirotar el que jo pensava, perquè jo pensava que anaven per generacions.

26:26

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

No, no van per generacions i no hi ha res que impideixi fer qualsevol tipus de combinació amb aquestes d'aquí. L'únic que no es combina amb ningú és aquest to. I això és perquè és tan, tan, tan pesant, té una massa tan gran, que es desintegra abans de poder ajuntar-se amb el 4. Però a part d'això, els altres 5 que queden, fan les combinacions que ells volen. I de fet, hi ha combinacions que són, que hi ha parelles, però també hi ha trios, igual que el Trotó i el Trotó, i fins fa pocs anys pensàvem que aquestes eren les úniques combinacions. I hi ha 5 de 6, no? Que es poden combinar en grup de 4, en grup de 5, perquè no hi ha res que prohibeixi aquestes combinacions. Això vol dir que també es poden combinar en grup de

26:55

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

i potser encara no ho hem desconegut. Però hem desconegut fins a 5. Això sí que ho hem fet, però no hi ha cap motiu pel qual s'hagin de combinar amb parelles. Les famílies poden estar barrejades amb més o menys probabilitat. Gràcies. Molt bé. El Roger Mauricio també ha xecat la mà. Roger, endavant.

27:10

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Ara em sentiu, sí? Una pregunta aquí en aquesta taula de partícules fonamentals, de la taula de partícules fonamentals, veig que els quals tenen com profunditat, que és que dins d'un n'hi ha res o quatre? No, aquest és el detall, molt bé, molt bona vista. Llavors, nosaltres quan diem que el futur és el mitjancer de la força electromagnètica, la força electromagnètica té càrrega positiva o negativa, això és el que diem. Aquests fluons, que són els responsables d'intercanviar la força porta, doncs el que associem és una càrrega també a aquesta força porta.

27:33

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Però quina és aquesta càrrega? Doncs a aquesta càrrega li van posar el nom de color, perquè sí. No hi ha cap explicació que sigui color, perquè això, els quarts d'aquests no tenen cap color i és el nom que se li va posar. No tenen signe, llavors aquestes càrregues, entre cometes, les has de simbolitzar color. Exacte, d'alguna manera, com que més i menys ja estava agafat, doncs li van posar dos color. I color, després l'explicació de color té una mica més de sentit, perquè resulta que no hi havia només positiu i negatiu, que és el que ens passa a... Positiu, negatiu i neutre, si volem, que és el que passa amb la càrrega elèctrica, que són tres variants diferents, hi ha tres variants també de color.

27:59

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Llavors, com que positiu, negatiu, negatiu i negatiu està agafat, van dir, bueno, doncs els colors bàsics que tenim per fer imatges, doncs vermell, verd i blau. I, en realitat, si us fixeu bé, aquestes capsetes, on hi ha tres, una és una capseta vermella, l'altra és una capseta blava i l'altra és una capseta verd. Però això només els passa als quarks. Llavors vol dir que, per exemple, quarks. Els que estan aquí sota? Sí. Això vol dir que tenim tres quarks UPS. Tenim un quark UPS, verd, verd i vermell. Correcte.

28:18

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

I llavors, quan per exemple aquí dius frutó, formes un frutó, llavors que seria un A d'un color amb un A d'un altre color o en de ser específics. Exacte. La combinació de color... O ha de ser del mateix color. No pot ser del mateix color perquè la combinació ha de ser neutre de color. Llavors, neutre de color, en aquest esquema dels colors bàsics per la fotografia, el vermell, el verd i el blau fan blanc. Llavors, els frutons, les partícules que nosaltres veiem que són estables, són neutres de color, que és aquest blanc. Per tant, si en tenim tres, una ha de ser verd, una ha de ser vermell i una ha de ser blau. Quines tinguin? És igual. És igual. És que puc tenir combinacions per tenir frutó de multicolori, no? Correcte. Mentre dongui blanc, en total. Mentre

28:45

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

I la cosa curiosa, com ja es lia encara més al Montlatura, és que l'antimatèria té anticolor. Perquè he dit que l'antimatèria té les càrregues oposades, doncs la càrrega de color també. Llavors aquí ja la imaginació es va acabar i el que tenim és anti-verd, anti-vermell i anti-blau. Llavors les combinacions... I ha de donar anti-blanc, exacte. No, el que passa és que quan tenim dos quarts combinats en una mateixa partícula, aquí només pot ser o vermell i anti-vermell, o verd i anti-verd, o blau i anti-blau. No podem tenir verd i vermell perquè verd i vermell no dona blanc. Aquí se t'escapa una mica, no?

29:08

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Bueno, o sigui, vermell i antivermell sí que donen blanc, perquè és com si es cancel·léssim, però dos colors primaris bàsics en imatge no donen blanc. O sigui, és la analogia amb el color i la imatge. Però els quarts no tenen, o sigui, no vull que es confongui, els quarts no són de cap color i no podem pintar i no... No, és una manera d'identificar-los. Ja està. És com dir càrrega positiva, podríem dir càrrega 1, càrrega 2 i ja està. Però un signe és un terme per entendre'ns, posar els colors el mateix. Molt bé. El Jordi Colbaran, també xaca la mà.

29:31

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Sí, és respecte als colors, perquè si no recordo malament, explicaven això del tema de la cromodinàmica quàntica, si no m'equivoca. Exacte, és la pressuporta, és la manera que tenim composa de dir la pressuporta. Llavors, a mi el que em vaig entendre de tot plegat és que no era tan aleatori, si no se li va posar color, precisament perquè la combinació dels tres colors primaris dona blanc. I els anticolors podríem considerar-lo com els altres colors primaris, i que matemàticament la combinació de colors, si ho consideres com a combinació matemàtica, és el mateix tipus de combinació matemàtica i per això se li diu color. Exacte. Positiv i negatiu és com dos pols de números positius matius que quan es combinen és neutre que és zero. Per tant, sí que té un sentit que

30:02

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Aleatòria de Torino és, hem de fer una combinació en base 3, en comptes en base 2, i aquesta base 3 ha de donar una suma neutra i ha de tenir unes altres propietats. I una analogia que ja se sabia a l'època era... I li vam posar culo. Ara sembla una mica... Érem un tipus de... No me'n recordo quin tipus de números d'aquests que fan servir els matemàtics? Aquesta suma que dona neutra a 3 bandes? O m'estic confonent? Probablement siguem un tipus de números estranyes, però no són números exactament el que dona aquesta forma. Són unes estructures algebraiques una mica més estranyes. Però la manera com els distingim és, quan no parlem mal a les equacions, és amb el culo.

30:29

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

No, no, simplement això, perquè a mi amb aquella explicació no em va semblar mai tan aleatòria, no? O sigui, una correlació amb una cosa que puguem conèixer igual que positiu i negatiu, que un més un menjo sumats, dos menys zero, igual que positiu i negatiu, ja està, només això. Entenc que d'aquí, Ricardo, també surt el fet que hi ha vuit gluons? Sí, per les combinacions que és per l'empresa, hi ha vuit, perquè han de poder parlar amb les càrregues de color corresponent, per tant, n'has de tenir vuit tipus diferents. Perfecte. Però ja encara tens la mà aixecada, no sé si és perquè encara tens dubtes o volies afegir alguna cosa més? No, simplement és que hem oblidat la boca. Ja està.

30:56

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Bé, doncs si no hi ha més preguntes podríem començar amb la propera sessió. Sí? Bueno, Ricardo, moltes gràcies. Molt interessant, com sempre. I un plaer. Moltes gràcies. Sí, ens veiem per aquí, per la CUP. Vinga. Eugeni, estàs per aquí, oi? Estic per aquí. Vaig a mirar de compartir pantalla. Et veig connectat, he fet cojos també perquè no hi hagués problemes. Estic busquant com compartir la pantalla. Ja no me'n recordo. Hauries de tenir a sota, si baixes el ratolí, hauria d'aparèixer com una barra. Sí. Un botó, si jo no hauria de posar share. Sí, tens-ho. Vale. A veure.

31:28

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Veieu ara una mica la pantalla que estic compartint? Encara no. A mi em surt que... Ara sí. Veig la pantalla, veig el PowerPoint, però dins de l'aplicació. Sí, sí, ara el maximitzaré. Correcte.

31:42

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Ara us hauria de sortir la pantalla. Ara em surt, perfecte. Bueno, et presento una miqueta. L'Eugeni Garogés farà la segona xerrada d'avui sobre radioactivitat. I l'Eugeni és llicències en física de la Universitat Autònoma de Barcelona i també està treballant en el Ferna Física de Partícules molts anys i ara actualment és el delegat de la Facultat de Física. I quines classes dones aquest any, Eugeni? Doncs mira, faig una part de les classes de Física Quàntica el cinquè semestre, una part de les classes de Mecànica Quàntica del sisè semestre i ara acabo de sortir de l'Ordera de Física Moderna, que estan fent pràctiques justament de la part de desintegració del...

32:10

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

del bari, de la desintegració beta negativa de l'estronci, desintegració de la medici, per veure diferents càlculs dels coeficients d'absorció, etc. I ara m'ha vingut a substituir un company i aquí estic. Molt bé, doncs moltes gràcies per estar aquí avui amb nosaltres. Et deixo el que vulguis, endavant. Bé, doncs, a veure, comencem lògicament explicant les 4 o 5 idees que volia d'alguna manera il·lustrar en aquesta xerrada. Una acordatòria de tota la part d'estructura atòmica, que després ens ve per poder motivar quins són els processos radioactius, la radioactivitat.

32:37

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

per passar després a una mica quines són la terminologia i el tipus d'unitats que es fan servir en radiometria i acabar, finalment, amb una llegida pinzellada del que seria la detecció i la mesura de la radiació. Comencem ràpidament per l'estructura electrònica, després passem a l'estructura nuclear i una mica, per tant, així el nucli ben definit. La part de l'estructura electrònica, com bé sabeu, va ser de les primeres aplicacions de la física quàntica, on l'energia ja no és contínua, sinó que ens apareixen uns nivells discrets d'energia i l'energia és, a més, absorbida amb unes unitats que tenen a veure...

33:03

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

en aquest cas amb una freqüència, que seria la dels factors que se meten o s'absorbeixen, multiplicat per la constant de Planck. I, per tant, quan ens mirem l'estructura electrònica dels àtoms, ens ve definir per quatre números quàntics. El primer número quàntic principal, que seria el del nivell d'energia, i després, si voleu, la part que té a veure amb l'estructura del moment angular, un moment angular orbital, que pot prendre el que anomenem L, que pren valors entre 0 i el nivell energètic menys 1. Després, el número quàntic magnètic, que seria...

33:31

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

quina és la posició de la tercera component del moment angular, en aquest cas diríem M, i per tant pot anar des de menys G a la fin 0, però també pren números discrets, no és un continu com a la física clàssica.

33:38

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

I després, com que són electrons, els electrons tenen una espina, un mig, que aquí està dibuixat d'una manera que intenta ser il·lustrativa, però és completament falsa, en el sentit que el que nosaltres observem és que els electrons tenen un moment magnètic, que quan els posem en un camp magnètic s'orienten com si fossin petits imants, i aleshores parametitzem això com si fos un moment angular intern i aquest moment magnètic relacionem amb un moment angular intern a un factor giro magnètic, pensant en aquella idea que la resta de coses que nosaltres hem vist en aquest món que poden generar un camp magnètic és com si els electrons fossin una esfera que gira. Realment no és així, els electrons són partícules puntuals, i si volguéssim calcular...

34:04

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

a quina velocitat ha de girar això i cal, doncs veuríem que hauria de girar la superior velocitat de la llum, per tant, és una característica purament quàntica, és a dir, que hi ha partícules puntuals que tenen un moment magnètic i que nosaltres les parametrizem com si fos també un moment angular. Bé.

34:15

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Un cop tenim aquest nivell, aleshores els àtoms poden tenir més d'un electró i anem omplint tota aquesta estructura electrònica, això tenint en compte per un costat principi d'excusió de Pauly, perquè són electrons i per tant no podem tenir dos electrons exactament al mateix estat i per tant a cada nivell energètic tindrem fins a dues vegades el nivell energètic al quadrat d'electrons i cada capa orbital també tenint en compte que poden tenir un espin en una direcció o a la contrària i això permet anar omplint les capes. I si recordeu tenim aquesta estructura així en dia 1 que les anem omplint perquè quan calculem les energies resulta que, per exemple,

34:43

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

el 4S té una energia més petita que el 3D. I això té a veure quan comencem a calcular les energies d'aquest sistema d'electrons, tenint en compte que el moment angular orbital i el moment magnètic dels electrons, el seu espin, pot interaccionar i, per tant, no és una cosa lineal, sinó que hem de fer aquestes diagonals.

35:00

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

que és aquella reclamotècnica que havíem après en un moment de terminat, que respon a aquest tipus d'estructures. Un cop tenim tota l'estructura muntada, aquests àtoms poden patir o experimentar diferents tipus d'interaccions amb el seu entorn. Podem tenir des d'electrons que s'exciten o que fins i tot s'alliberen. I aquests processos són bàsics per als sistemes de detecció que després veurem i poden tenir efectes biològics que després també podem mencionar. Com us deia, a la ionització, un d'aquests electrons que tenim l'àtom s'allibera.

35:26

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

I, òbviament, quan més profund és l'electró dins d'aquesta estructura energètica, més gran és l'energia que necessitem per arrencar-lo. La part de l'excituació, a vegades, és el que podem tenir en una interacció amb l'exterior, després hi entratem. En fet, aquí ja ho mencino també. Alguns d'aquests electrons de les capes internes els podem excitar i saltar a un estat d'una capa més alta. Després, típicament, d'un temps, aquesta excitat es desexcita i emet un fotó o llum o radiació electromagnètica que es correspon a aquest salt d'energia. I, per tant, podem tenir arres justics, en aquest cas, que serien els característics d'un espectre discret.

35:55

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Bé, hi ha uns ràdios dits que tenen a veure amb radiació de frenar, que després hi entrarem també, i que tenen, en lloc d'aquestes típiques salses de les capes d'alpha capavera, tenen un espectre continu, però que tenen a veure amb un altre procés. Passem un moment al que seria l'estructura nuclear, que és l'altre factor que a nosaltres ens interessa per entendre una mica el que és la radiació i la seva detecció del seu estudi, i la radioprotecció, que seria l'estructura nuclear. El nucli dels àtoms està format per protons i per neutrons, els protons tenen una massa lleugeríssimament més petita que les neutrons, i per això són estables. El nombre de protons és el que ens dona el número atòmic, i normalment es correspon.

36:24

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

en el cas d'atom neutre, amb el número d'electrons que tenim en la seva estructura electrònica, i és el que ens caracteritza l'element químic. Entenem que, recordeu, la química ens la dona com els electrons d'un element interaccionen amb altres electrons d'altres elements iguals o diferents, formen enllaços, reaccions, etc. Tota la part que ens dona la química. Després, el número màssic seria el nombre de nucleons totals, és a dir, protons i neutrons, i la diferència entre el número màssic i el número atomic seria el número de neutrons que tenim. Normalment...

36:48

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

En termes de massa, la massa atòmica està essencialment acumulada en els nuclis, perquè, com podeu veure, els protons i els neutrons tenen aproximadament dues mil vegades més massa que els electrons. Per tant, en aquest cas, diguéssim, pràcticament tota la massa d'atòmica està centrada en el nucli. De fet, si comptéssim la massa dels neutrons amb un element químic més la massa dels seus electrons, o sigui, la massa dels nucleons, de protons i neutrons, i la massa dels seus electrons, i la comparéssim amb la massa que té aquell element químic, veuríem que hi ha una petita diferència, i aquesta petita diferència és el que nosaltres anomenem...

37:15

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

l'energia d'enllaç d'aquests electrons al nostre nucli. Una cosa similar després veurem també en el cas dels nuclis. Hi ha una energia d'enllaç del nucli.

37:22

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

De manera que si nosaltres suméssim totes les masses dels nucleons, neutrons i protons, i després miréssim el nucli, quina massa té, veuríem que efectivament hi ha una certa diferència, i aquesta diferència és la que nosaltres anomenem l'energia d'enllaç nuclear. Si això fem, aquest tipus de gràfica, en funció del pes atòmic, per tant, entre cometes, del nombre de neutrons i protons que tinc, i l'energia mitjana d'enllaç d'un nucleó, veiem que aquesta energia d'enllaç té al voltant d'un valor màxim, una certa baixada, i que sobretot puja que hi ha uns quants que són molt estables.

37:48

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

nuclis petits o nuclis molt grans, entre cometes, tendeixen a unir-se o a dividir-se per tenir aquests nuclis en aquesta zona on l'enllaç nuclear és més gran i que, per tant, està més fortament lligat. Aquest enllaç nuclear està relacionat amb el que fa un moment estàvem discutint de la cromodinàmica quàntica. És a dir, independentment que tinguis protons, independentment que tinguis neutrons, que els neutrons són neutres de càrrega i els protons estan càrregats exclusivament i, per tant, s'haurien de repelir.

38:06

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

En aquest nivell, tots estan enganxats, interactuant i es mantenen lligats per la interacció nuclear forta, que no deixa de ser aquesta cronodinàrica quàntica, que és uns quants hores de magnitud més gran que la interacció electromagnètica. Per tant, encara que tinguis protons amb càrrega negativa tots allà dintre, per això hi ha una cola, els gluons aquells, que els mantenen units, més enllà que la interacció electromagnètica s'haurien de repel·lir. Exemples d'això que us mencionava ara, d'elements que es trenquen per tal que les energies d'enllaç nuclear dels seus productes siguin més grans i, per tant, siguin sistemes més lligats, podria ser, per exemple, l'horari, que es desintegra i...

38:35

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

i dona nuclis que són més estables i més fortament lligats.

38:40

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Aleshores, ara que ja tinc tots els elements, ja podem començar a descriure i a entendre una mica en què consisteix la radioactivitat. Entenem per radioactivitat això, una emissió espontània, ja sigui de partícules o d'aliació, per nuclis atòmics, que per definició són inestables. Abans parlava d'aquelles combinacions de partícules que tenien dos quarks C i dos quarks D. Els hem vist, els hem trobat al CERN, existeixen, però són inestables i es desintegren a partícules al final que són més estables. Una cosa similar ens passa aquí. Tenim àtoms que són inestables, ja sigui pels tipus de nucli que tenen o perquè estan en estats excitats, i per tant poden emetre partícules, diguéssim, els subproductes del seu trencament, per dir-ho d'alguna manera

39:09

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

o energia perquè es desexiten i emeten radiació. Bé.

39:17

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Les desinteressacions radiactives les podem caracteritzar en funció del que estem normalment emetent. Podem tenir radició alfa, beta o gamma. Alpha són nuclis d'eli, beta són electrons o positrons, i gamma és radició electromagnètica. Quan emets radició alfa o beta, aquest element químic es transforma en un altre element químic diferent, perquè canvia el seu número atomic, en alguns casos el seu número màsic. I quan emets un fotó, l'únic que fas és veries el nivell energètic d'aquell element químic.

39:44

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Aquest tipus de desintegracions estan governades per un procés estadístic que el que ens permet parametitzar quines són aquestes verossimilituds que aquests processos esdevinguin és la mecànica quàntica. De la mateixa manera que abans us deia que hi havia unes energies d'enllaç més grans i per tant els que estaven amb unes energies d'enllaç més petites de manera espontània voldrien trencar-se i anar cap allà.

40:00

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Quan tenim una mostra radiactiva amb una sèrie de nuclis inestables que es poden desintegrar a nuclis més estables, aquí els hem dibuixat entre verd i negre, normalment el que intentem caracteritzar és en quin moment es desintegrar aquest àtom, o si tinc una colectivitat d'aquests àtoms, quants d'aquests àtoms se'n desintegraran per unitat de temps, i normalment definim aquest paràmetre lambda, que seria la probabilitat que té un nucli radiactiu en desintegrar-se per unitat de temps, o l'invers d'això seria el que nosaltres anomenem el temps de desintegració, que a vegades també el podem parametrejar en forma de temps de vida mitja.

40:23

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

I això és realment una característica de cada espècie adictiva, de cada element químic, i no depèn de factors externs, ni el temps, ni la pressió, ni la humitat, ni la presència de altres nuclis. És una probabilitat intrínseca de cada nucli. Quan intentem parametitzar això, el que veiem és que, per la pròpia definició que hem dit,

40:36

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

La probabilitat que en un interval de temps tinguis una desintegració d'un cert nucli és aquest lambda multiplicat per aquest interval de temps. Si ara això ho fem per nuclis, acabem tenint això, que el nombre de nuclis que se'n desintegren serà proporcional canviat de signe, perquè en desapareixen. El nombre que tenia multiplicat per aquesta probabilitat que cadascun d'ells se'n desintegri, i si resolgui aquesta petita qüestió diferencial, el que acabo veient és que l'evolució temporal, o el que anomenem la llei de desintegració predictiva, el nombre d'aquests nuclis inestables que tinc serà igual als que tenia inicialment i em vindrà que se'n disminueix temporalment com una exponencial negativa modelada per aquesta probabilitat d'una desintegració per una unitat de temps.

41:05

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Si ara, en lloc del número de nuclis, el que analitzo és aquest número de desinteraccions, és a dir, per una unitat de temps, això li anomeno activitat. La manera com em ve governat és per el mateix tipus de llei exponencial, és a dir, l'activitat que tindré amb una mostra d'un element inestable, radiactiu, serà l'activitat que tenia al principi i aquesta m'anirà disminuint d'una manera exponencial que és la mateixa com em van disminuint el nombre de nuclis que tinc disponibles per anar-se'n desintegrat. I per tant, tinc aquest tipus, aquesta justícia que cada vinc de fer. Tenim el CESI que se'ns desintegra amb Bari, tinc una barra de CESI Bari.

41:33

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Dissolem o passem a ser clorhídric, el bar i s'en dissolen a ser clorhídric, això ho posem en un potet i els alumnes van fent la mesura de l'activitat en funció de diferents interval·les de temps i van mesurant com va baixant i al final han de fer un ajustar les dades per obtenir aquesta probabilitat de desintegració per unitat de temps o a l'invés d'aquest que seria el temps de desintegració.

41:51

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

D'elements radioactius en tenim a l'escorsa terrestre, i més o menys estan distribuïts d'una manera uniforme a tot arreu, sobretot en llocs on tenim formacions de basalt i de granit i urani, tant el 275 com el 278, tori, radi, rodó, que després em parlaré amb una mica més detall, potassi. I el tema aquest de la vida mitja és això, és allò a l'invers d'aquesta landa que us deia, i en aquests casos podeu veure que tenen vides mitges molt grans. Encara que això sembli que farà que aquesta landa sigui molt petita, recordeu que en radiodiagnosi, en radioprotecció...

42:18

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

en radiometria, el número d'abogadro és un número molt gran, és a dir, que un gram d'un espècie químic té, recordeu, 6,023 per 10 a la 23 unitats, i per tant, diguéssim, una petita quantitat de massa, encara que tingui una probabilitat de desintegració molt petita, pot fer que comencis a veure tranquil·lament aquest tipus de desintegracions. Tornant als processos radioactius que havíem mencionat, comencem per la desintegració alfa, en aquest cas és una emissió espontània per part de nuclis pesats, amb un número màssic de més de 150, sobretot a partir de 200, que emeten partícules alfa. Les partícules alfa no deixen de ser res més que nuclis d'heli, on tenim dos protons i dos neutrons, i per tant aquest nucli pesat es transforma en un element

42:47

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Per què aquesta partícula alfa? Perquè les partícules alfa, aquests dos protons i aquests dos neutrons estan fortament lligats. Sí que són molt més pesats que un electró, unes 7.000 vegades, tenen una càrrega elèctrica més 2, i si fem els números de la massa dels protons, els neutrons, i quina és la massa del nucleari, veiem que el defecte de massa, o l'energia amb la qual aquests quatre nuclions estan engançats en una partícula alfa, és molt gran. Tenim una energia d'enllaç del voltant de 28 més. Per tant, és per dir-ho d'alguna manera, és un tros de nucli que fàcilment es pot escapar perquè està molt fortament lligat.

43:11

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Com mencionava, són les radicions organelles més pesades, són les menys penetrades també, tenen normalment una trajectòria recta, tenen a l'aire una base de la botaneta de 10-8 centímetres, vull dir, ràpidament deixen interaccionar amb el mitjà i transfereixen tota la seva energia, encara que quan s'emeten per aquests dades que es desintegren, doncs podrien tenir velocitats inicials de 15.000 km per segon.

43:28

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

I, per exemple, en aquest cas d'aquests dos elements, de poloni, del meu midi, tens energies bastant altes, però, diguéssim, són els que tenen un abast més curt. Per exemple, un tros de paper ja no les interessaríem. El problema de la desintegració alfa és que si les tenim fora del cos no passa res. El problema és quan aquest tipus d'elements radioactius que es desintegren amb partícules alfa ens entra dins del cos, o sigui, en nostres fluids, etcètera, perquè sí que poden ser una font d'exposició de radiació molt danyina, perquè de seguida deixen anar amb un abast d'unes 30 micres, diguéssim, poden fer bastantes coses. Després parlarem amb més detall que avui dia amb exposició i tota la part aquesta de com...

43:57

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Entenem la interacció d'aquestes partícules radioactives o les partícules de radiació com ens interaccionen amb els mitjans. El següent tipus de desintegració seria la desintegració beta. Aquí tenim la beta negativa i la beta positiva, és a dir, si s'emet un electró que té carregament jo, i que són més pesades que proteïne otro, o es produeixen...

44:12

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

s'emet en partícules positrons, en beta més, tenen igual la massa d'electrons per una casa elèctrica més-ho, i de seguida veurem que aquestes també són molt fàcils de caracteritzar perquè, quan es troben en un electró, s'aniquilen i emeten típicament un parell de fotons, i cadascun d'aquests fotons té una energia que coincideix exactament amb la massa d'electrons, que és de 0,5 m o 511 o 511. Una altra cosa que ens pot passar també amb els electrons és que algun dels nucleons, d'alguna manera, ens capturi algun electró d'algun orbital intern i, per tant, també tinguis una transmutació d'un element. Això no seria ben bé una desintegració beta, però la menciono perquè després n'explico alguna característica. Les desintegracions betes, clar, el que ens passa, de fet, és que

44:41

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Tenim un neutró que, entre cometes, se'ns desintegra un electró i un neutró, i el neutró no el veiem, no el detectem, no interacciona, i el que ens acaba de passar és que el nostre element químic passa a un element químic amb un protó més, el mateix número màssic, perquè no ens varia pràcticament, i, òbviament, com que tenen una massa radiament petita, els electrons són molt grats. Això ens acostuma a passar quan tenim uns nuclis atòmics amb un excés de neutró.

45:00

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

doncs aquest tipus de processos són més probables que s'esdevinguin. Com us deia, a nivell de nucleons tenim aquest tipus de transformació. Com us deia, l'element inicial i l'element final tenen el mateix número atòmic, són isòbers. Els neutrons, quan s'emeten en aquest cas, no els detectem, tenen una velocitat pròxima de la llum, però massa pràcticament nul·la i poden passar grans quantitats de matèries sense interaccionar. Per tant, no són cap problema. L'energia, per exemple, la desintegració d'un carboni 14, anant a un nitrogen de 14,

45:23

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

doncs aquestes les indicacions tenen una regia de 8155 KeF tot i que podem tenir mitjanes que van des de pocs KeF fins a 3MF en funció de l'element a partir del qual se'ns produeix. La següent és...

45:34

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

una desintegració beta positiva, aquí seria l'efecte contrari, el que ens passa és que ens disminueix el número 1 atòmic, el número màstic se'ns queda exactament igual, el neutri no el veiem, i des d'un punt de vista fonamental el que tenim és això, que un protó es transforma en un neutró més un positró i un neutri. Això en el 8 no és possible, no és possible perquè recordeu que la massa del neutró és lleugerament més gran que del protó, i per tant, si féssiu l'anàlisi energètica, això no dona. A dins d'un nucli, la resta d'elements que tenim allà dintre, intervenen i donen energia en aquest procés perquè aquesta transmutació sigui possible. Les energies típiques d'aquesta...

46:00

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

d'aquesta desintegració metapositiva, doncs això, van des dels pocs que fins a, disculpeu, 4 o 5 mers. I en aquest cas, diguéssim, el viatge no és cap endavant, sinó que és cap endarrere. Bé, la desintegració metapositiva...

46:13

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

El que ens acaba passant moltes vegades és que quan tenim aquest positró, en el moment que es troba amb un electró de la resta d'aquell àtom o dels àtoms que tenim al voltant, s'anihila i es troba, diguéssim, dos fotons, que van un cap endavant i l'altre cap endarrere, amb una energia molt típica de la signatura de 500-11-K. No és que siguin partícules per ser inestables, sinó que, com us ha explicat abans en Ricardo, quan l'antimatèria es troba amb la matèria, s'anihilen i es produeix, en aquest cas, energia, energia electromagnètica.

46:40

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

L'altra cosa que hem mencionat abans és el tema de la captura electrònica, on tinc algun electró de la capa més interna que d'alguna manera és capturada, i aleshores el que acabem tenint és que un protó passa a neutró, s'emet un neutri, i per tant al nostre element químic li disminueix el número atòmic. És allò que teníem abans, ara aquí he passat a aquest a l'altre costat. I com a conseqüència d'això, com que aquí queda un forat, hi ha tota una reconfiguració electrònica, els electrons tenen disponibles estats energèticament d'energia menor, més favorables, i per tant se'ns acaben emetent arrages X que tenen a veure amb aquests salts d'una de les diferents capes, o salts d'entre totes capes, etcètera.

47:09

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Bé, l'altra desintegració seria la desintegració gamma, que no deixa de ser una emissió d'una onda electromagnètica, que com bé sabeu...

47:18

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Té un comportament ondulatori, però al mateix temps està quantificat. La radiació gamma no té càrrega elèctrica, no té massa, i com a conseqüència això té un major poder de penetració que l'emissió alfa i beta. I aquest tipus de radiació la podem tenir a partir de les usics, com us he explicat abans, de reconfiguracions d'estructures electròniques dins d'un arbre perquè hi ha ionitzat alguna cosa, hi ha hagut una captura electrònica, o per la radiació de fredat.

47:41

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

i ara intento entrar un momentet en aquesta, en definir-los una mica més, aquestes emissions electromagnètiques de regió gamma que tenen poder d'ionitzar i, per tant, d'arrencar o d'interaccionar, entre cometes, d'una manera contundent amb el seu medi i amb els atos que l'envolten, doncs estem parlant d'això, del que seria l'aspecte per damunt de l'ultravioleta, dels ràgios X i freqüències altes.

48:00

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Els diferents tipus que us mencionava, doncs això, després d'una radiació, desintegració alfa o beta, podem anar a parar a un altre nucli que no és suficientment estable i aleshores es desintegra i passa, perdó, es desexcita i passa a un estat desexcitat emetent aquest tipus de fotons, que és el que anomenem també aquest tipus de radiació gamma. Per tant, normalment a vegades en les cadenes de desintegracions mai hi ha una desintegració i ja està, sinó que hi ha una de primera desintegració alfa o beta i després en segueixen d'altres. I en concret, típicament, radiacions d'aquest tipus gamma fins que s'arriba a un estat final que és prou estable.

48:27

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Bé, respecte a la comparació interna, les energies que tenen a veure aquí són en funció d'aquests salts energètics per anar a obrir el forat que s'omple, que ja hem mencionat. I a vegades tens estats que no es desintegren, no es desexciten immediatament i són estats més estables, perquè tenen un temps de desexcitació que és més gran del normal.

48:43

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Respecte a la reducció de frenat, que vam començar abans amb la banya del Brems-Tralon, això té a veure quan nosaltres tenim un d'aquests electrons que ens atreveixen un àtom. Si resulta que quan ens atreveix l'àtom, atreveixen molt a prop del nucli, no necessàriament ha d'ionitzar i per tant crear un forat i a la recombinació se'ns genera un regic, sinó que si passa molt a prop del nucli, el que nosaltres diem és...

49:03

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

fa una col·lisió o interacciona amb una interacció forta, té una interacció electromagnètica amb el nucli i per tant la seva trajectòria es veu altament dispersada, dispersada era la paraula que buscava, i per tant la seva trajectòria es veu molt dispersada, molt curvada i quan tenim una partícula carregada

49:20

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

que canvia la seva trajectòria. Això és una manera d'acceleració. I, per tant, s'emet aquesta radiació que en diem nosaltres de frenada. Perquè, d'alguna manera, la partícula modifica de manera severa la seva trajectòria inicial per la dispersió profunda amb la seva interacció electromagnètica amb el nucli, que és molt pesat i molt carregat. I aquest aspecte normalment és aquest aspecte continu que tenim aquí. Aquest és l'aspecte típic de la radiació de frenada. Aquests serien les capes alfa i beta d'aquestes diferents configuracions quan un d'aquests electrons o una partícula ionitzant la que sigui ens ionitza l'altre i després hi ha una reconfiguració.

49:46

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

de l'ocupació dels estats electrònics. M'he pensat que això és el que volia explicar exactament aquí. Bé, anem ara, que ja tenim tots els elements, com puc, des d'un punt de vista col·lectiu, caracteritzar tot aquest tipus de processos en les meves mostres. Entro un moment a definir els coeficients.

50:00

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

d'interacció, associades amb la interacció entre radiació i matèria. La dosimetria, que seria totes aquelles magnituds relacionades amb la mesura d'energia que es transfereix, que s'absorbeix i com es distribueix. La radioactivitat, que té a veure amb el material radioactiu que genera aquest camp de radiació, que siguin partícules, o sigui, energia. I la part d'una mica de radioprotecció, que té a veure amb l'efecte biològic que tenen aquestes radiacions quan actuen sobre teixits biològics.

50:20

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Recordeu que quan parlem, per exemple, d'energies de partícules individuals tenim mena partícules, que són demeses, o que quan han passat a través d'un determinat material han estat transferides, o han estat rebudes per aquell material. Típicament el flux de partícules seria aquest nombre de partícules per unitat de temps, és una quantitat bastant comú. Quan sentiu parlar de fluència de partícules, seria el nombre de partícules per unitat d'àrea, i típicament això, si mai heu de treballar amb materials que tenen una especificitat de ser, o tenir una duresa o una resistència de front de radiació, el que es fa normalment és...

50:47

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

un té el seu experiment o agafa un material i el posa a l'estació especial internacional i allà tens una afluència de partícules unitzant molt gran i l'has de tenir 15 dies, 3 setmanes. Doncs mires quina és la taxa d'afluència de partícules, el nombre de partícules unitzants per unitat de temps i de temps que tens allà, calcules el nombre de temps que tens i dius el meu material m'ha d'aguantar per una afluència de partícules tal. I en funció d'això intentes fer el disseny i quan el tens aquí el portes amb un a caracteritzar, intentes posar el mateix tipus de condicions per veure si ja t'aguantarà o no t'aguantarà. Respecte al que ens arradien, a les arradien de les partícules que s'emet,

51:14

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

que es pot transferir o que es pot rebre, parlem d'un flux d'energia, que també seria això, l'energia per unitat de temps, una fluència d'energia, que seria l'energia que reps per unitat d'àrea, per íntegra sobre temps, i la taxa d'efluència seria això, aquesta energia per unitat d'àrea i per unitat de temps. Això és normalment el que un té, tens un objecte, que estàs posat, per exemple, en una escenadora de partícules, i el tens allà i saps que per unitat d'àrea i per unitat de temps rebes una quantitat d'energia, i llavors dius, bueno, però això m'ha d'aguantar 5 anys, que m'ha de donar l'experiment, doncs has de veure si allò més o menys ho aguanta. I per fer tot aquest estudi intentes veure com

51:40

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

intentes estudiar coses com el coeficient màssic de transferència d'energia. És a dir, quan tens, en aquest cas, un fotó amb un número de fotons incidents que passen a través d'una superfície determinada que té un gruix d'edatx amb una massa determinada i, per tant, tindrà una densitat, doncs aquesta energia que tots aquests fotons, quan atreveixen una unitat de massa, els podem acabar d'alguna manera amb...

51:57

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Parlematitzant com, recordeu, una afluència d'energia, en aquest cas, i aquest coeficient màssic de transferència, que normalment és una unitat que l'exasem sempre, com a dividit per la densitat de determinada del nostre material, perquè ens permet de manera fàcil comparar amb diferents materials. I aquest coeficient és això, d'alguna manera té a veure amb aquesta probabilitat de transferència d'aquests fotons que ens atreveixin aquí i passin a l'altre, i quina quantitat d'energia ens han deixat aquí dins.

52:21

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Una altra cosa molt important que té a veure amb la radioprotecció i amb aquesta interacció entre la radició de la matèria és el poder de frenat d'un material determinat. I la idea és que quan creus un determinat d'espessor màssic, aquestes partícules carregades per energia, o sigui en col·leccions d'interaccions successives, o en processos d'excitació i de ionització dels àtoms del medi, i si això és més gran o és més petit, doncs tens un poder de frenat més gran o més petit. Una altra unitat important és la transferència lineal d'energia, el LED, que és una magnitud similar, però que té a veure amb la unitat de...

52:45

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

d'energia transferida per unitat de distància recorreguda en aquest mail. Això típicament s'utilitza per calcular, per exemple, els bruixos dels materials que poses per a la ràdio protegir-te, ja sigui, en fi, d'un plàstic, en el cas de radiació alfa, de plom, en casos d'altres radicions, etc.

53:01

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Anem a entrar, ja més en concret, a la dosimetria. I aquí hi ha una sèrie de quantitats que les podem relacionar i després les relacionarem també amb els efectes biològics que té aquesta radiació. La dosi absorbida. La dosi absorbida és el coeficient aquest entre la mitjana d'energia que porta aquesta radiació ionogènia i que acaba sent absorbida per una determinada quantitat de massa. És a dir, tens un flux de partícules amb una certa energia, te atravesen una unitat de massa determinada i doncs es mires quina quantitat de partícules adqueden i amb quina energia i la diferència entre abans i després seria aquesta dosi absorbida. Les noitats del sistema interno són els grey, històricament eren els rats, i fixeu-vos que la diferència és que un grey ja són cada 10 rats.

53:30

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

I una cosa relacionada amb això, que veurem, que de seguida té a veure amb l'exposició. És que ha tingut una altra exposició a la radiació. L'exposició té a veure amb quina quantitat de càrrega, i això té a veure amb ions, és a dir, per tant, quants àtoms has ionitzat i has creat ions, en aquest cas d'un solsíme, que produeixes, podríem definir en l'aire, però en un material determinat, quan tots aquests electrons que has alliberat i has creat ions són absorbits i aturats completament. Doncs diguéssim, quina és aquesta quantitat de càrrega per unitat de massa. Les solitats són el Rodgen, el sistema internacional, el número de couloms de càrrega per quilo.

53:56

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

i l'equivalència entre couloms i rotkin és un número bastant arbitrari, no és un múltiple de 10. Aleshores, la relació que tenim entre dosi absorbida i l'exposició, si recordeu que l'exposició l'hem definit amb l'aire, doncs podem, a través d'aquests coeficients màssics de transferència d'energia de l'aire, transformar-lo després en un material determinat, i aquest 0,83 té a veure amb una sèrie d'homitats que tens aquí per passar de l'una a l'altra, i que senzillament tenen aquest 0,83. Però, entre altres coses, la idea és que si en lloc d'aire tens aigua o teixits tous, recordeu que...

54:25

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

que els físics sempre definim el cos de les persones. Com que és un 98% d'aigua, el cos de la persona és d'aigua. En aquest aspecte, sí que en general, la dosi absorbida és bastant similar al que seria una exposició. Per tant, quan parlem que una persona ha tingut una exposició alta, en general, si són de cistous o aigua, numèricament es correspon bastant amb el que seria una dosi absorbida d'energia d'aquesta ionitzant. Això de la reactivitat ja ho havia definit abans. Les unitats són el B, que és el Estat Internacional, i el Curi, que és una unitat molt gran, 3,7 per 10 o la 10, per raons òbvies el nom de Curi.

54:53

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

He parlat de dosi absorbida, de dosi d'exposició, i ara hi ha la dosi equivalent. Fixeu-vos que la dosi equivalent és la dosi absorbida.

55:00

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

multiplicada per un factor. Aquest factor és una constante dimensional que intenta modular el tipus de radiació incident i de la seva energia, i això em fa que sigui més gran o més petit. Per exemple, per protons de dues energies, això és un factor 1, i per tant, la dosi equivalent i la dosi absorbida seria similar, els protons també són més protons de les energies. Els protons, la dosi equivalent d'un proton seria dues vegades la dosi absorbida que teníem definida, per exemple, en l'aire, i les partícules alfes, aquest factor és un factor 20. Per tant, ja ens està dient que, d'alguna manera,

55:27

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Aquest factor que calculem mirant quina és l'energia perduda per unitat de recorregut, aquest LED que hem parlat abans, les partícules alfa, diguéssim, tenen una dosi equivalent molt més gran que els electrons o que els photons. I els protons, per exemple, que tenen una càrrega i una massa més gran, doncs també tenen una dosi equivalent més gran. Respecte als noutrons, doncs depèn de la seva energia. Hi ha un residu d'energia que és relativament petit, i després, probablement, el pic de Brach, sí que, diguéssim, la seva dosi equivalent és molt gran. Les unitats són els rems històrics, i en el sistema internacional serien els ciberts, i l'equivalència és això, d'un ciberts igual a 100 rems.

55:56

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

I ara passem a la dosi efectiva. La dosi equivalent tenia a veure amb el tipus de radiació i l'energia d'aquesta radiació, i ens permetia modular la dosi absorbida, que essencialment la calculàvem per l'aigua. I ara intentarem modular com aquesta dosi equivalent pot ser més o menys efectiva en funció de l'òrgana. És a dir, intentem discriminar entre cometes que no tot és aigua, i que per tant l'efecte biològic de...

56:19

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

d'aquesta dosi equivalent segons a l'òrgan, pot ser diferent. I en aquest cas agafaríem aquesta dosi equivalent que teníem abans i en funció del número de diferents òrgans sumem quina és la dosi efectiva. I, per exemple, aquests valors i aquestes sumes, en funció del lloc que, si és de l'òsia, col, pulmó, gònades, bufetes, sofacfeix, etcètera, té diferents valors. Que quan els sumes tots el total ha de ser igual a 1, perquè és el cos, i per tant aquesta dosi efectiva, d'alguna manera, el que té en compte és això, que hi ha zones en les quals, entre cometes, l'efectivitat o el dany de la...

56:48

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

de la radiació ionitzant, té un efecte biològic més gran. Per fer-se una idea, la dosi absoluta seria el número de petes que ens impacten al cos, la dosi equivalent al d'any produït a la persona en funció de la mida de la calamarsa, si és més gran o és més petita, i la dosi efectiva al d'any produït a la persona en funció de la part del cos que interacciona. Si porta un casc, igual la dosi efectiva serà menor que si no porta res, o si porta aquí un paraigües de titani, doncs la dosi efectiva serà zero. Aquesta seria una mica, conceptualment, la idea entre dosis absoluta, dosis equivalent i la dosi efectiva.

57:15

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Per acabar, com detectem i com mesurem aquesta radiació? Com ja us he mencionat abans, una manera de detectar-les és tenint en compte quins processos aquesta radiació interacciona amb la matèria, sigui un sol, un líquid o un gas, i això pot ser per ionització directa, per partícules cargades, o per ionització indirecta, amb fotons o neutrons o per excitació. Idealment nosaltres volíem un detector per mesurar aquesta radiació que respongués a tots dos tipus de radiació.

57:36

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

que tinguéssim un detector per cadascun dels tipus de radiacions i ens els pogués distingir. Ens encantaria que, a més a més, portés inclòs aquest factor de qualitat, el WR, que ja ens donava la dosi equivalent, que tingués una reforça uniforme d'energia, que normalment no és el cas, que a diferents energies aquest detector ens funcionés igual, i que ja, per més d'energia, si poguéssim, que ja ens tinguéssim la dosi equivalent. Normalment, aquests detectors, com sovint, ens suministren una taxa d'exposició, el nombre de càrrec per unitat de massa per unitat de temps que tenim, en mil·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l

58:04

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

a caracteritzar què ens està passant en aquest material radioactiu o les exposicions que tenim. Un exemple molt ràpid i que és molt il·lustratiu són els contadors d'aquest Geiger. Moltes vegades heu vist que quan hi ha algun reconeixement en una zona radioactiva, doncs es va amb un petit contador aquí i el que fa això és, això és un petit cilindre amb un centre connectat amb una o de voltatge, que dins hi tenim un gas i les parets estan, diguéssim,

58:24

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

connectar-les a terra, quan es passa una partícula carregada ens ionitza un primer electró, aquest comença a caure per acció d'aquesta caiguda de potencial, en què a mi comença a ionitzar altres electrons ens fa un petit allau i això es recull en forma d'un corrent i aquest corrent s'acaba comparant amb un llindar, si passa per damunt del llindar mínim, per tal que no sigui soroll, doncs aquí ho connectem amb una altaveu i ens sona. Si, a més a més de fer servir per reconèixer zones on hi ha activitat radioactiva, n'agafem molts d'aquests i els ajuntem, perdó. Ai, que no volia... Se m'ha quedat aquí. Us em volia ensenyar un... A veure, que m'ha quedat aquí mig penjada, a veure si el trobo. Que se m'ha

58:57

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Si en lloc d'agafar-ne un, n'agafo molts i els poso un al costat de l'altre, en lloc de tenir un soroll quan hi passa, si els asincronitzo tots, el que puc acabar és fer aquest tipus de reconstrucció d'una partícula carregada que amionitza el medi en el qual passa. En aquest cas, aquí tinc un camp magnètic que, per tant, em fa girar les partícules i puc calcular el seu moment.

59:13

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Un exemple que és la càmera de fields d'un experiment que es deia Bavari, que tenies entre cometes com 40.000 Gaggers d'aquests, per poder detectar les partícules que s'han produït, com a conseqüència de fer col·lusionar electrons i positrons amb altes energies. De manera més moderna, que de fer servir això, i amb un gas, etc., es fan servir detectors de silici, que són, per exemple, com les càmeres que tenim tots en els mòbils, però optimitzades perquè quan hi passi una partícula carregada, doncs això em doni tot el senyal i pugui reconstruir les traces. L'avantatge és que hi ha aquests detectors de silici, igual que les vostres càmeres, que recordeu ja són de 50 o 100 megapíxels, i per tant tens 50 o 100 milions de punts per reconstruir una imatge, doncs aquí

59:39

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Entra que en una àrea relativament petita tens una gran realitat molt, molt petita i, per tant, quan produeixes moltes partícules pots reconstruir aquestes trajectòries amb molta precisió des d'un punt de vista geomètric. Que després, si això està en un camp magnètic, doncs podem treure'n la seva moment i, per tant, la seva energia, etcètera. I fins aquí. Només donar crèdit que aquestes experiències són d'una estratègia de material per a la unitat tècnica de protecció de geològica de Barcelona que dirigeix...

1:00:00

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

la doctora Ima Refeques, per un curs de supervisors d'instal·lacions d'actives autoritzades que, de fet, aquí poso si imparteix, però ja no s'impartia sota la supervisió de l'escari del Consell de Seguritat Nuclear. I estic a la vostra disposició si teniu qualsevol pregunta. Gràcies. Moltes gràcies, Eugeni. Molt complet, molt entenedor. Jo sí que tinc una pregunta. D'una de les coses que has comentat, quan has parlat de la desintegració beta, la positiva i la negativa, si has comentat que en el cas de la positiva s'havia d'absorbir energia, perquè estàs passant d'un protó a un neutró, que té més massa. Entenc que això fa que sigui més improbable?

1:00:28

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

aquest tipus de desintegració. Més difícil, no sé com dir-ho. No, no necessàriament. Pensa que en els nuclis, i sobretot en aquests nuclis tan pesats, tens molts nucleons. La diferència de massa que tens entre neutro i cotó és molt petitona i, per tant, és relativament poca energia. Poca diferència, sí. Hi ha molta energia disponible. Exacte, exacte. No és un factor limitant, en aquest cas. No, no. D'acord, gràcies. Més preguntes?

1:00:52

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Sobretot en les estructures de radionuclis, aquestes positives quan tens nuclis que tenen... En física nuclear es parla de dos números màgics, que són combinacions de neutrons i positrons, que són especialment estables. Doncs en alguns casos on tens entre cometes una manca de neutrons que s'allunyen una mica d'aquells números màgics, doncs aquests processos de la desinteracció beta positiva es donen. Es donen i són probables. Molt bé, sí, sí. Gràcies. El Roger de Mauricio té uns la matxacada, Roger. A veure, una pregunta. Dic, veig que en les emissions beta positiva i beta negativa sempre hi ha també... Va, sempre hi ha la parella acompanyant, que és el neutri, no? Sí. Això sempre.

1:01:20

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Sempre. Sempre. S'han d'afegir i sempre. Sí, sí. Això ho sabem perquè... La primera observació d'això és perquè l'energia d'emissió d'aquests electrons o positrons, si no hi hagués el neutri, estaria fixada. Al davant d'energia, miraries la diferència de massa que tens aquí i aquí, i això estaria fixat. Mentre el que veiem és que tenen una energia mínima i una energia màxima, i això és perquè... Aquest plan fa que s'hagi de compensar amb els neutris. La màxima no hi ha neutri, per dir-ho de manera. Bueno, el neutri té una massa molt, molt petita, i el que estàs dient és que s'emporta una energia... Fins fa 25 anys, la hipòtesia era que els neutrins no tenien massa. I, per tant, el que acabaves dient és que neutria molt

1:01:47

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Actualment sabem que tenen massa, però no hem pogut mesurar-la perquè és molt petita. Sabem que tenen massa perquè, igual que els quarts, i em sembla que en Ricardo no hi ha entrat, es barregen entre ells, i les partícules elementals només es poden barrejar si tenen una massa diferent de zero. Però de tots els efectes, en aquest cas, diguéssim, la massa és zero, però el que sí que veus és que l'aspectre ha de ser... De fet, aquesta va ser una de les evidències experimentals que vam portar a la hipòtesi que hi havia una partícula que no detectaves, i que l'aspectre d'aquestes desintegracions no estava fixat. De fet, el primer nom que se li va donar al neutri va ser neutró, que encara no se li va donar al neutró, a principis del segle passat.

1:02:16

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

I dèiem, és una cosa neutra, no la veiem, no la detectem, i sí, sí. A partir d'aquests neutrins ens n'atreveixen moltíssims i només interaccionen feblement i, per tant, pràcticament no interaccionen. Em sembla que, no sé si fent el càlcul, podries travessar un tub de uns quants anys llum de plom per aconseguir que un neutri interaccionés amb un d'aquests nucleons o nuclis de plom. La probabilitat d'interacció és baixíssima. És baixíssima. I llavors, en aquest tipus de reaccions, per exemple, aquesta que apareix aquí en la diapositiva 28, aquí no hi faltaria també radiació gamma o...? Bueno, moltes vegades sí. El que tens són aquestes...

1:02:45

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

com es diu, cadenes, no? Vas a un estat que potser és excitat i aleshores això s'excita i hi ha una institució que es diu National Institute of Technology and Standards, que és americana fins que no es la trenquin, encara existeix, i allà hi ha tabulat amb una base de dades totes les cadenes de desintegració. Allò quan tens un nucli inicial, la primera desintegració pot ser beta, alpha o gamma i totes les cadenes fins que arriben a un estat estable. Normalment en cadenes més d'una. O sigui, si anéssim d'un àtom, hi ha una desintegració i llavors hi ha...

1:03:14

S… Speaker 3 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Sí, però normalment no costuma passar. Estava mirant que tenia alguna transparència sobre caderes de desintegracions. Per no fer-ho molt llarg, potser no l'he portat. Mira, aquesta.

1:03:28

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Sí, aquí tens transformacions en cadena. Per exemple, el Tori. El Tori passes al ràdio. El ràdio Lactini, Lactini, el Fransi. El ràdio 224, el Radó, el Poloni. I ho fa més record per aquell pseudo periodista rús que vivia a Londres i que li va donar una mica de te. Sí, li tenien concernes i ja li tenien. Sí, sí. El Poloni és desintegrat. Fixeu-vos en el temps característic de desintegració del Poloni. 0,145 segons. És a dir, van trobar que era Poloni, però si haguessin trigat una mica més a fer...

1:03:53

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

una anàlisi amb un espectròmetre i veure que allà hi havia alguna cosa que es desintegregava amb radiació alfa, no haguessin trobat res. Perquè amb un temps de desintegració tan ràpid, al cap d'una setmana o 15 dies, si intentes fer una autòpsia, ja tu no trobes que allà no hi hagi cap cosa. Podries trobar els residus, no? Els residus, sí. Però aquest va a plom, el plom té 10 minuts, i Bismuth té unes quantes hores, al tali són 3 minuts, i al final això acaba amb plom.

1:04:14

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

És curiositat i guardat polmanis per fer aquest tipus de delictats. Això només està a les mans d'institucions molt potents, com l'estat rus, per exemple, que pots produir aquest tipus de quantitats. Sí, l'altra cosa és que...

1:04:23

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Fins i tot quan tu fas una analítica, segurament tu no trobaràs plom a la sang d'aquella persona, encara que n'hi hagi, perquè la quantitat és molt, molt, molt petita. Un dels exercicis que en aquella època posàvem els estudiants que fan de física mèdica era que calculessin quina quantitat de massa necessitaves, en aquest cas, per enverinar en aquell senyor. I aquí és allò que us deia abans, el número d'abocat, no? És que és un número molt gran. I, per tant, si es perdeu a la 23, són molts elements d'aquests. És molt polònic. Per tant, em...

1:04:47

S… Speaker 2 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

En centèsimes de microgram, et pots carregar aquella persona que ho van fer en menys d'una setmana, 10 dies, i després, com que la concentració no és tan baixa del final de plom, segurament aquest plom ja el tenim de manera natural amb la nostra interacció amb el medi ambient i coses que bevem i que mengem, etc. Gràcies.

1:05:04

S… Speaker 1 (ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1)

Alguna altra pregunta? Alguna altra dubte? No? Són les 7.43, crec que ja és hora de retirar-nos per avui. Moltes gràcies un cop més, Eugeni, per aquesta xerrada, i també el Ricardo, i a tots vosaltres per assistir. Dijous ens tornem a veure amb la propera sessió d'així de gaire científic, que parlarem de detectors, detectors de partícules i detectors medífics, que són els que utilitzem aquí en el projecte i els que farem servir després en les talles. Bé, doncs, fins a l'hora, Eugeni, ens veiem per aquí. Gràcies. A veure. Adeu, que vagi molt bé. Adeu a tothom. Adeu. Adeu. Adeu. Adeu.

ScreenRecording_05-01-2026 15-07-38_1

Povzetek

Vprašaj AI o tem transkriptu