copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF

0:00

S… Speaker 2 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Uns 40 anys. Fa uns 40 anys. És a dir, vaig anar-hi per 6 mesos i la cosa es va allargar. Els 6 mesos es van convertir en un any i després en diversos anys. Espera, què diu? Volia compartir ja els slides. He preparat una presentació. Espera, no ho veieu bé. Com ho he de fer per fer... No, no. No ho veieu. No, jo crec que veus tenir a la part de baix una petita icona o si no, si ja viu. Slideshow.

0:29

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Aquí, Playform Start, aquesta mateixa. Ara sí, perfecte. He preparat unes slides de coses que tenia i algunes no són molt up to date, no? Estan en anglès, però bueno, la xerrada la farem en francès. I del que volia xerrar és el que s'ha introduït de tot aquest data processing, de processament de dades, des que agafes les dades amb el detector fins que produeixes els resultats científics, els resultats físics que normalment es publiquen en aquestes revistes especialitzades. Bé.

0:52

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

La xerrada aquesta d'avui és realment cobrir aquest gap que hi ha entre l'experiment que fas, que representa la realitat, i de l'altre costat tenim la teoria que hem desenvolupat amb uns quants paràmetres. Tota teoria sempre té alguns paràmetres que no estan fixats o que els hauríem de tonejar i que la teoria s'adapti millor a la realitat. I la xerrada aquesta és també com cobrim aquest gap entre la realitat i la teoria. Què és la teoria? La teoria, per exemple, quan estem parlant en física de partícules, la teoria se diu el model estàndard, que simplement és un tractament matemàtic a partir d'un lagrangeà. Pots descriure totes les interaccions que tenen les partícules.

1:20

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

les que coneixem, i tot això pot expressar d'una manera matemàtica. L'idea d'aquí és que d'un costat tenim la teoria, que és molt abstracta, i l'altre costat tenim aquestes col·lisions. I el que volem fer és veure si la teoria l'hem d'adaptar, o han de posar algun terme adicional en aquest l'arranger, o han de canviar algun paràmetre, o simplement que la teoria no funciona, no pot descriure la realitat, que també podria passar. És el que realment estem interessats en veure, si realment el model estàndard continua sent vàlid, o podem veure que hi ha algunes limitacions, i això ens faria avançar en el coneixement científic. La cosa està aquí, l'experiment que tenim de l'experiment.

1:45

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Segurament, d'alguna manera, no podem veure les col·lisions. El que tenim són aparells que poden mesurar alguna cosa. Normalment mesurem intensitat de corrents, o cargues, o quantitat de llum, o coses d'aquest estil. Depèn de quin detector tenim.

1:57

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

I al final, el que detectem, la quantitat de llum, la càrrega, el temps i tot això, al final seran números que obtenim del detector. I si un mira, diguéssim, fa un dump del que està produint el detector, trobaríem una cosa semblant a això, no? És a dir, molts números decimals un darrere a l'altre, que és el que estan seient del detector. Evidentment, aquí no hi ha res de paràmetres físics, no hi ha res absolutament, i ara explicaré una mica de què va l'assunto aquest. És a dir, aquests números d'aquí, per exemple, serien unes cinc mil·lèsima part d'una col·lisió d'aquestes del detector CMS, que és un dels quarts dels detectors LHC. I el detector CMS aquest, guarda amb disc i després amb cinta, guarda mil successos d'aquests per

2:25

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

És a dir, ja us podeu donar una mica... És a dir, això has d'amplicar per 5.000 i després has d'amplicar-ho per 1.000 i això és cada segon. Si l'experiment està funcionant uns quants anys, et pots donar una mica la idea de la quantitat de dades que estem obtingent del detector. Què significa aquests números? Normalment aquests números, el detector té molts sensors, milions de sensors, el que se'n diu en canals electrònics, d'acord? I aquests milions de... Moltes vegades, quan hi ha col·lisions, aquests sensors no detecten res, perquè justament per allà no passa la partícula o la partícula no deixa cap...

2:45

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

energia en aquesta cel·la o, pel que sigui, dels milions d'aquests sensors, només uns quants, uns quants bastants, però uns quants, han tingut algun senyal. Llavors, típicament, el que guardem amb les dades d'aquestes crues, és un número que et dona una mica la idea de quin és el sensor i un altre número que representa la quantitat que hem mesurat. És a dir, si la quantitat que hem mesurat és càrrega, aquest número representa càrrega. Si el que hem mesurat és temps, aquest número representarà el temps. O si aquest número és intensitat, etc. Llavors, està partit en dos cossos.

3:08

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Amb aquests dos números, d'alguna manera, som capaços, simplement, de mirar això, seríem capaços de dibuixar una mica l'imatge del que estem produint. I això és el que passa. És a dir, la primera part et diu quina és l'adreça, mires on està posat això en el detector, d'aquesta adreça pots calibrar, és a dir, d'aquest valor, pots calibrar si, per exemple, si estàs mesurant una certa cosa i saps que, si estic mesurant, per exemple, la quantitat d'energia que es deposita, però no és el meu detector, el meu digitalitzador no és lineal, llavors has de corregir, tens una base, un threshold, o tens un ga, un guany, el guany pot ser no lineal, etcètera. Pots calibrar aquestes coses, pots calcular a partir d'on està, quina és la seva

3:38

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Això no és CMS, però això és Aleph, el meu antic experiment. Fàcilment, amb les coses que ha llegit el detector, pots fer aquest tipus de dibuix. Que, diguéssim, des del punt de vista gràfic, aquí ho veiem, realment, hi ha hagut una exposició, s'han produït diferents partícules, hi ha unes classes, que passa per aquest detector que mesura les posicions on ha passat la classe, altres detectors mesuren la quantitat d'energia que s'ha depositat en aquest detector, etcètera, etcètera. La representació gràfica la fem proporcionar l'energia que deixen allà, llavors pots veure una mica què ha passat allà, i realment és molt senzill, diguéssim, en el sentit de visualitzar, però no és tan senzill d'analitzar després, com ara veurem.

4:03

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Molt bé, llavors, per omplir aquest gap que us explicàvem al principi, hi ha diversos steps de manera estàndard de processar aquestes dades. La primera part del role data que us he ensenyat, que són números hexadecimals, hem de reconstruir, hem de passar aquests números hexadecimals a coses que representin mesures físiques, és a dir, coses que estem acostumats des del punt de vista físic, energia, temps, càrrega, posició, etcètera, etcètera. Això és el que volem mesurar.

4:24

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

magnituds físiques, i això se'n diu reconstrucció en el nostre jargon. Llavors, el que fem és guardar aquestes col·lisions, en diem events, successos. Llavors, a partir dels successos, el que volem fer és què podem medir, què és el que podem observar. I és aquí on es posa en comú la part de la teoria. La teoria ens pot dir una mica què és les coses que podríem observar, és a dir, no podem observar la granja, però sí que podem observar, per exemple, la vida mitja d'una partícula, o la massa d'una altra, o el branching ratio, quina és la probabilitat que es desintegrin en aquest canal, en un altre canal. Aquestes coses que estic dient són observables, són coses que realment podem medir.

4:53

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Llavors, la teoria pot predir uns observables. Dels successos aquests de fer un anàlisi, podem mesurar aquests observables i el que podem posar, diguéssim, el que podem comparar.

5:06

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

No sé si amb les xerrades interrumpiu o no interrumpiu. A mi m'és igual. Si algú vol interrumpir, si hi ha alguna cosa clara, no em fa res. Vosaltres mateixos.

5:17

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Molt bé. Un dels grans problemes de LHC, quan tens un col·lisionador de protons, és que la majoria de les interaccions que tens de protons són interaccions banals, d'alguna manera, que ja coneixem. S'en diuen Minimum Bayes, és a dir, en el sentit que són col·lisions que els protons simplement llisquen un sobre l'altre i proteixen altres partícules, però no tenen cap sentit. Quan es va construir LHC, el que es volia, evidentment, descobrir, després es va descobrir, diguéssim, és la partícula Higgs, el busó de Higgs, i el busó de Higgs té, en anglès, una secció eficaç, amb moltes ordres de magnitud més baixa que la col·lisió inelàstica de protons.

5:43

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

És a dir, en aquest graf, en aquesta gràfica, és amb escala logarítmica, la interacció inelàstica és uns quants milibarn, i en canvi la producció de Higgs depèn de quina... La producció de Higgs és realment un centobarn o molt menys. Són molts ors de la magnitud entre el que seria la interacció inelàstica i el que volem detectar. I això és el que posa el gran problema, de seleccionar...

6:00

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

de seleccionar de totes aquestes col·lisions, quines són les que ens interessen. Perquè, evidentment, el col·linducidor, l'LHC, els fessos es creuen cada 25 nanosegons a 40 MHz. No podem guardar tota la informació que es produïda en 40 MHz de col·lisions. Llavors, hem de seleccionar. Tot el gran problema al principi d'aquest processament és com se selecciona això.

6:18

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

La manera que es fa el llenguatge que utilitzem és el disparador, el trigger, que és el que veiem de la interacció i decidim de guardar aquesta col·lisió. És com si preguessis el disparador d'una càmera fotogràfica, una càmera fotogràfica que només mira una part del detector. Evidentment, com he dit, són milions de canals, llavors cada detector, els calorímetres, els stackers, això van independent, llavors els sistemes d'acquisició de cada una d'aquestes parts agafarà una part del detector, quan tu decideixis que la col·lisió val la pena. Un cop tens tot aquestes parts, aquestes...

6:43

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

aquests talls de fotos, el següent pas del sistema d'acquisició és fer l'event building, és agafar totes aquestes parts i fer una col·lisió entera. Perquè quan analitzem, volem la col·lisió entera, no volem quina és l'energia que ha deixat en el calorímetre la col·lisió aquesta i que ha deixat en el tracker tres col·lisions més tard. Volem que sigui consistent tot en la mateixa col·lisió. I quan decidim que el succés és bo, llavors ja el posem, el guardem permanentment amb disco primer i amb cinta després. Un cop està guardat, llavors el procés d'analitzar més lentament i amb més detall se'n diu offline anàlisis. Una pregunta, aquesta diapositiva anterior. Veig aquí una paperera. Entenc que es deu produir una...

7:10

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

un descart d'aquelles dades que ja semblen no interessants. De milions i milions de successos només en agafes un. És a dir, el rate de producció de collisions és 10 a 9. De collisions que intervé una partícula W són 100 Hz. Que produeixen dos quarks T són 10. I que produeixen Higgs és una fracció de Hz. Fixa que hi ha 10 ordres de magnitud entre la producció de la Higgs i la inelàstica. És a dir, de 10.000 milions de collisions només en guardes una.

7:38

S… Speaker 2 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Això representa la paperera aquella. Però ara us explicaré que en el pròxim slide això no es pot fer d'un sol cop. No podem analitzar 10.000 milions de col·lisions.

7:46

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

totes al mateix temps i només a callar-nos en una. El clíger és una funció de les dades que estàs agafant del detector que et dirà si el guardes o no el guardes, però és una funció que s'avalua en aproximacions successives. El que es fa és, amb coses molt fàcils que pots ser molt ràpid, comences a descartar i ven successos. És a dir, si aquest detector no ha tingut prou energia depositada, doncs descartem el succès. Si el clàquer aquest no ha vist cap plaça, descartem el succès, etcètera. Coses senzilles que sumant energia, sumant això, que pots fer electrònicament i molt ràpid.

8:13

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

els descartes immediatament. I quan després ja intentes filar més prim, llavors això requereix més temps. Però després el rate que tens de successos ja l'has reduït. Del dels 40 MHz ja has passat a un MHz, per exemple, perquè n'has descartat un entre 40. I d'aquest MHz ja tens més temps per intentar veure una cosa més detall. Llavors hi ha una de pas, una de pas, fins que al final estàs seleccionant realment un entre 10 o la 10. D'acord?

8:32

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Per exemple, típicament, encara que després ha anat canviant, aquests nivells de trigger, en diuen el primer nivell, normalment són hardware, és a dir, són simplement ASICs o FPGAs, FPGAs de Field Programmable Gate Array, és a dir, programació amb hardware, que és tal com he dit, des que sumen l'energia depositada o si això ha entrat dins de cert temps, etcètera, coses que pots fer molt ràpida i descartar. Tens una latència, tens que decidir si sí o no en 3 o 4 microsegons. Per què 3 o 4 microsegons? Perquè és el que pots guardar mentre estàs decidint, estàs guardant...

9:01

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

estàs guardant les col·lisions posteriors, en memòria. Llavors estàs analitzant totes aquestes dades en paral·lel, massivament en pipelines, que en diuen. És a dir, mentre estàs decidint aquest, estàs guardant l'anterior i després decidiràs el següent i està posat, diguéssim, una fila. I això tens molt poc temps per decidir i redueixes ja, diguéssim, un factor 10.000 normalment amb això. Llavors, alguns experiments, com per exemple al principi Ats les ho tenia, després ho va eliminar-ho, LXB també tenia una cosa que després va eliminar, al segon nivell, va fer una mica el mateix, però ja en lloc de simplement amb hardware mirar coses senzilles, amb una mica de processament.

9:30

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

per exemple, amb GPUs o coses així. Alguns experiments utilitzaven GPUs o coses així que molt ràpidament podien ja fer alguna lògica una mica més complicada. El tercer nivell, o high level, que en diuen, aquí ja és una mica, diguéssim, amb software. Aquí, un cop ha passat els dos nivells primers, ja l'has reduït de manera que et pots permetre tenir una granja de molts processadors en paral·lel i que cada processador estigui analitzant un succès d'aquests i a veure si realment l'acceptes o el rejectes. I aquí sí que tens, com que això és software, això és molt més lent, però pots tenir, jo que sé, de l'ordre d'uns quants milissegons per decidir, no?, amb un programa que estigui optimitzat.

10:00

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

amb uns quants milissegons pots fer bastantes operacions matemàtiques i pots fer, realment, mirar amb una mica més de detall. I aquest és una mica el procediment que es fa, no? I en l'eslide aquest està representat gràficament amb les dues dimensions, és a dir, amb la dimensió vertical, el rate que tens de col·lisions, de successos, i en l'horizontal, el temps que tens per processar aquests d'això. El primer nivell ha de ser molt ràpid, has d'anar cada 25 nanosegons has de decidir, tac, tac, tac, de manera síncrona, aquest sí, aquest sí, aquest no, aquest no, etcètera, cada 25 nanosegons, és molt poc, 25 nanosegons, la cosa...

10:26

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

La senyal elèctrica, simplement per arribar des del sensor fins al trigger, ja ha passat molt més de 25 nanosegons. És a dir, ja tens uns delays en els cables, etc. Mentre estàs fent això, estàs guardant els successos amb el que en diuen front-end pipelines, és a dir, com una memòria que està en un rellotge, va passant la informació en un step al següent. D'aquesta manera et permet tenir més temps per decidir mentre no has llançat encara la informació, la informació que està guardada, i esperar al final del processament, aquests quants microsegons, per decidir si el guardes o no. Després, si tens un nivell 2...

10:52

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Funciona semblant, és a dir, ho poses a memòria mentre estàs decidint, i al final decideixes si el guardes, i si passa el següent pas o no passa el següent pas, i la granja de processament funciona igual, però en aquest cas ja tens els successos complerts. Tota la decisió que fas del trigger ja és amb l'imatge complerta, no només una imatge d'una part del detector, sinó que has composat totes les peces, i ja veus, realment, pots combinar el calorímetre, que mesura energia, amb el zacker, que mesura les classes, la posició de les classes, per exemple, amb altres detectors, com podrien ser un Cherenkov, un Rich, amb el...

11:17

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

amb el procés de llums en cof, que et pots mesurar particle identification per saber una mica quin tipus de partícula és, perquè et dona uns angles diferents. Tota aquesta informació ja la pots fer servir en el high-level trigger, en els processadors normals i corrents, PCs, realment. PCs que poden estar una mica sofisticats perquè en poses molt densament en un rack. Llavors, ja tens uns quants milissegons per decidir si el guardi. Al final, quan guardes, el poses en disco. Aquí, al final, el que obtens és això, uns quants hertz. El valor d'un kilohertz és el que guardaràs en el disco final.

11:47

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Quin tipus d'algoritmes es fan servir per a level 1? Realment es fan servir physics facts, coses molt senzilles. Per exemple, les col·lisions interessants que nosaltres volem tenen la particularitat que el moment i l'energia hi ha molta energia transversal. És a dir, que la col·lisió ha sigut una hard collision. No ha sigut una col·lisió de resquiló, que les partícules més o menys han continuat amb la direcció que anaven, sinó que realment han tingut una col·lisió frontal. Llavors, les partícules que s'han produït surten d'una manera perpendicular, quasi, de la col·lisió. I això és una signatura molt sovint que es fa servir per detectar que hi ha hagut una col·lisió.

12:13

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Aquí hi ha hagut una col·lisió interessant i aquestes són les que volem guardar. Això seria el que faria amb aquest nivell 1 de hardware.

12:20

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Evidentment, hi poses totes aquestes senyals electròniques que mesures, i has de posar-hi uns nivells, en els quals si passa d'aquest nivell, et trigaritza, o si no passa d'aquest nivell, no et trigaritza, etc. I com que tens diferents parts del detector, el detector de tracking, el detector de calorímetres, les càmeres de muons, els muons són les partitules aquestes que poden ser basar realment totes les altres parts, llavors totes aquestes parts del detector poden donar informació. Per exemple, si tens una informació clara dels muons, del detector de muons, això és una bona senyal, sobretot si hi ha molt de PT, si hi ha molt de... Llavors vol dir que sí que s'han produït muons, això és una bona senyal per guardar la col·lisió.

12:46

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Una taula que resumeix, no està up-to-date, això ja fa uns anys, que resumeix els diferents nivells, els rates que obtenen a cada detector i la quantitat de megabytes per segon que agafaries. Però ja us dic que no està al dia, segurament. Quines tecnologies es fan servir pel Level 1? Es fan servir, com us he dit abans, electrònica feta expressament, ASICs, FPGAs, normalment es fan servir més FPGAs que res més. Aquesta electrònica ha d'estar molt a prop d'on es produeix la col·lisió, per tant, ha de ser tolerant a la radiació, que és una de les coses...

13:11

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

No podem posar ordinadors, no podem posar PCs molt a prop del feix, perquè la radiació afectaria, diguéssim, a les memòries o simplement a la CPU del PC. Llavors, aquest tipus de electrònica és tolerant això. Normalment, perquè hi ha problemes de connectivitat i de soroll i de massa i de grounds de terra, el que es fa és obtenir la informació amb...

13:28

S… Speaker 2 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...

13:48

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Encara hi ha d'analitzar un succès aquest i agafa la informació dels diferents frontends que correspon a aquest succès. Cada succès està marcat en un temps i tots els clòsos que tenen al mateix temps els poses al mateix succès. Perdona, Pere, quan dius switches, a què et refereixes? No és un interruptor físic, evidentment. Un switch és un aparell de xarxa, és el que es fa servir com un router. Sí, però... El switch és aquest, diguéssim, que pots tenir tots els canals oberts al mateix temps. És a dir, per exemple, el router és que fa un routatge, però el switch realment pots connectar tots els ports amb tots els ports a la vegada. D'acord, gràcies.

14:16

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Bé, però és una mica de jargon, eh? Però és el que tenen les telefonies, són sutxos d'aquest, eh? Com en diuen en català? No són interruptors.

14:24

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Què és el que té telefònica a les centraletes? Nosaltres diem switch igualment. El que farien les operadores de telèfon abans, que et posarien connexió de qualsevol usuari a qualsevol usuari, intercanviant les clavijes aquestes que tocaven abans. El high-level clicker, com us he dit, normalment és en PCs, amb rack-mounted, evidentment, molt més densos. Aquí hi poso 10.000 nodes, però el nombre de nodes s'han mantingut constant, però el nombre de cores...

14:49

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

de cores, no sé com es diu en castellà, en català. El nombre de cores és molt més alt, cada processador té, jo que sé, 32 o 64 cores, llavors la densitat ha augmentat moltíssim. Evidentment, és com un petit centre de càlcul.

15:00

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Aquesta és com un centre de càlcul no petit, sinó bastant gran, de 10.000 ordinadors i coses d'aquest estil. I tens després disc, i després això ho connecta, per exemple, cada experiment d'aquest està connectat amb línies de fibra òptica al centre de càlcul del CERN, on tenim els tapes, diguéssim, les cintes estan centralitzades al centre de càlcul del CERN. Perdoneu-vos una mica la idea quines són les imatges. Un cop han passat, diguéssim, ja tenim les dades als discos i a les cintes, llavors comença el que en diem nosaltres l'offline, és a dir, fins a l'online tot el que no has guardat s'ha perdut.

15:25

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

És a dir, si hi ha hagut col·lisions i t'has equivocat a l'hora de fer la selecció, o per exemple hi havia física que no coneixes i que potser d'aquí uns anys dius, ostres, si has mirat, en lloc de mirar tota l'energia total aquí, has mirat l'energia total en un altre lloc, potser has vist aquesta cosa, no? És a dir, tot el que no has fet s'ha perdut. Però a partir del que has guardat, després a l'offline, l'offline és diferent, l'offline no pots anar repetint.

15:41

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

L'offline, si tens doctorants que tenen noves idees, poden anar i reprocessar les dades que estan guardades i pots analitzar les dades amb criteris diferents. O pots, si t'has equivocat, si tens un BAC en el teu programa, pots anar i tornar a analitzar, reprocessar totes les dades amb el BAC corregit. És a dir, és realment molt diferent entre un costat i l'altre. Evidentment, en els experiments que costen tants diners i que hi ha tanta gent, es curen en salut.

15:59

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

que no s'intenta llançar res que pugui ser interessant a la llarga. Per això hi ha una certa tendència a agafar una mica més del que realment requereixes per tenir una mica de xarxa de seguretat, si vols. Fins i tot els experiments el que fan és aquest succès que en principi el nostre algoritme hauria d'haver rejectat, però de tant en tant un d'aquests el agafem, per si un cas, per si volem calibrar més tard el que hem perdut o el que no hem perdut, etc. Hi ha diverses mesures aquestes en el sentit que podries recuperar una mica, no tot, però podries recuperar una mica el que has llançat.

16:24

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Però un cop passes a l'offline, aquí ja no hi ha cap problema. Aquí, simplement, es tracta de tenir més potència de càlcul, més ordinadors, més d'això. Podries fer tants reprocessings com vulguessis o com te puguessis pagar, d'alguna manera. Llavors, tot això es fa realment amb processadors i ho explicaré una mica la cosa. I posant-ne en el mateix graf la cosa que us he dit abans de la secció eficaz, és a dir, quina és la probabilitat de tenir aquest tipus de col·lisions. Tot el que sigui anar a mirar en prim si produeixes un Higgs d'aquest tipus o si produeixes un Higgs a partir de combinar dos muons o quatre gammes o el que sigui, tot aquest anàlisi de diferents canals, tot això es fa offline. És a dir, online només es fa el bàsic.

16:52

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Hi ha un succès que és interessant perquè té molt de moments l'exversal, té molta energia l'exversal, hi ha jets, veiem agrupacions de partícules que surten en la mateixa direcció, tot això, hi ha mons, tot això es fa online. Però diguéssim, la cosa més fina es fa offline. Quin és aquest procediment? Això és una manera gràfica aquí. Vull mirar una mica més ràpid perquè m'estic enrotllant una mica massa. Diguéssim, a partir del que... Veieu el cursor? Sí. A partir del que han agafat el detector, hi ha un filtering, hi ha una selecció i hi ha la reconstrucció. Jo he parlat abans que d'aquests números excelecimals volem obtenir mesures...

17:19

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

mesures físiques, energia, posicions, moment, etc. Tot això és el primer pas, la reconstrucció. Agafem les dades del detector, agafem les dades que hem guardat amb cinta i passem per aquest procediment i guardem el que nosaltres en diem un event summary. Aquestes quantitats d'energia ho posem en taules i és el que després es fa servir per l'anàlisi. I això es fa d'una manera molt...

17:37

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

molt ordenada. Això són uns quantes persones de la col·laboració que s'encarreguen de fer aquest processament de dades. D'una manera, perquè això representa manegar molts de petabytes, manegar molts ordinadors, molts de cores, i això s'ha de fer d'una manera, no pot ser caòtica, estaries malgastant recursos. Després d'aquestes dades, hi ha els diferents grups de físics, de les col·laboracions, que estan interessats en diferents aspectes. Per exemple, estem interessats en masons, o estem interessats en HICS, o estem interessats en massimetries. Llavors, aquests grups el que fan és processar les dades per seleccionar...

18:02

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

successos que siguin compatibles amb l'anàlisi que volen fer ells. Seleccionen successos que tenen muons, perquè jo estic interessat en un canal de muons, a veure què passa, o selecciono que hi hagi jets, perquè si jo el meu anàlisi és en jets, etc. Llavors, hi ha uns processaments que es fan per grups i hi ha aquesta gent que intenta encarregar-se de fer aquestes seleccions i de posar programes i posar un cert horre. Llavors, al final, hi ha el reste de la col·laboració que agafa aquestes dades que hi ha reseleccionades, predirigides, una mica amb la digestió, amb les coses més o menys finals, calibrades.

18:30

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Llavors són els que fan físics anàlisis d'una manera més individual. I aquí es corre moltes vegades, aquí és on realment, si tens idees, agafes les dades, ara vull aplicar aquest tall, ara vull veure la distribució aquesta, ara vull seleccionar només successos que tinguin això i que no tinguin l'altre, etc. Vas provant les diferents idees que tens per seleccionar i per intentar mesurar el que us he explicat al principi dels observables. Si el meu interès és mesurar la vida mitja d'un buzó de Higgs o d'un mesó d'aquests Beauty, estaré ja seleccionant això i intentaré veure les distribucions per mesurar aquesta cosa.

18:55

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Una mica representa tot. Llavors hi ha una part que no he explicat encara, que us ho explicarem en un segon, que és la simulació. El software que fem servir és un científic software que...

19:05

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

que està desenvolupat per les col·laboracions. Es fan servir molts paquets d'open source que són més o menys genèrics. La interpretació de cada experiment és particular a cada experiment. És a dir, si tu vas fer un programa de reconstrucció, el mateix programa de reconstrucció d'Atlas no et serveix per córrer amb CMS, perquè els detectors són diferents, la manera que tenen de calibrar-los és diferent, etcètera. És molt particular. Es fan servir tecnologies modernes, més o menys, Object Oriental Programming, es fan servir enguatges com ser més Python. Python, més aviat per l'anàlisi final, perquè és més lent, i per tot el que sigui processament, reconstrucció i el primer pas aquest d'anàlisi, es fa servir ser més més. Però en si és una gran organització, perquè representa que són centenars de persones que...

19:33

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

contribueixen en petites parts a fer un gran programa. Aquest és el challenge. Una mica, perdona-vos una mica l'idea, molt ràpid. La reconstrucció. El que mesures d'unes col·lisions pot ser el que hi ha al primer dibuix d'aquí. El que vols veure de tot això, només vols veure els quatre moments que tens en aquest succès. Tot el altre no t'interessa. Llavors es tracta d'això, de veure aquestes classes, de veure aquesta energia que ha depositat en els diferents calorímetres, eliminar tot el que sigui molt baixa energia, etcètera, però al final quedar-te amb les coses més energètiques i veure realment la col·lisió aquesta frontal que us havia mencionat al principi.

20:00

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

mils de mesures en cada succés i tot això, evidentment, si us han explicat els detectors, tot això està en un camp magnètic. El camp magnètic es fa perquè puguis mesurar la quantitat de moviment, és a dir, les partícules carregades es corbaran més o menys, depèn del seu moment, i és el que necessites per mesurar el moment, perquè amb el moment i l'energia pots deduir quina partícula és, la massa. Llavors, tota aquesta informació, les de Managall, això es fa amb el programa de reconstrucció. Una mica la idea, per exemple, si tens càmeres...

20:22

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

trackers, per mesurar la trajectòria de partícules, el que tens són punts. Llavors el problema de reconstrucció el que ha de fer és intentar ajuntar aquests punts per fer classes. És un problema molt de combinació. És a dir, tens molts punts i hi ha moltes maneres de connectar els punts. La combinatòria és molt i molt alta. Però hi ha un procediment, per exemple, el Kalman-Filter, que es fa servir moltíssim, que a partir només de dues càmeres d'aquestes, mires totes les possibilitats i llavors intentes fer extrapolacions.

20:39

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

amb el camp magnètic que tens. Llavors, només aquelles amb les que són compatibles amb aquesta extrapolació. Llavors, d'aquesta manera, redueixes moltíssim la combinatòria, i al final l'obtens, amb el camp magnètic així, pots obtenir les classes i pots mesurar la curvatura, i això és informació que després donaràs als que fan l'anàlisi, diuen, tindrem aquesta partícula que té una certa probabilitat de ser una lecció, un plutó, el que sigui, i que té aquesta quantitat de moviment i que té aquesta energia.

20:57

S… Speaker 2 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

L'anàlisi, que és la part més caòtica, que ho fa més gent i ho fan mil vegades fins que els surt bé, utilitza els resultats de la reconstrucció, utilitza l'energia depositada, les classes reconstruïdes, el moment, etc. Tot calibrat. Si no ho has calibrat bé, pots recalibrar-ho. I normalment en un format bastant reduït, perquè vols que sigui molt eficient a l'hora de llegir mils i milions d'aquestes col·lisions.

21:20

S… Speaker 2 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Evidentment, la quantitat de dades no la pots tenir en un sol ordinador. Ho podries tenir en un mega centre de càlcul, però no es va fer així, no es va decidir de fer un supermega centre de càlcul, sinó que es va decidir distribuir-ho amb centres de càlcul repartits en tot el món. És una mica, si vols, una mica polític i econòmic. D'aquesta manera tothom participa, d'una manera amb el mateix footing.

21:37

S… Speaker 2 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

I el que es va fer, es va utilitzar la paraula clau aquí, és el grid. El grid es va inventar abans del cloud, que és el que fem servir nosaltres. Una de les eines que fem servir, per fer l'anàlisi del que fareu vosaltres de l'experiment, que podeu fer servir, és root. Root es va inventar ja fa molt de temps, és un programari, amb cemes més, que fa una mica tot. Tant anàlisis estatístic, histogrames, ajustos, minimització i coses així. També gràfics, 2D, 3D, etc. I una de les coses més importants que utilitzem és que té un storage que és molt eficient.

22:04

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

i que és molt adequat a la manera que les nostres dades són produïdes, que són dades que són variables. No podem posar les dades en taules normals, perquè hi ha successos que tenen més informació i hi ha successos que en tenen menys. Hi ha successos que tenen poques classes i hi ha successos que tenen mils de classes. Llavors, això no hi cap a una taula, hauria de ser amb columna de variables i coses d'aquest estil. Aquest format és eficient per això. Més de dos exabytes estan guardades en aquest format.

22:25

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Evidentment, té tota la parafernàlia de gràfics i gràfics que, d'alguna manera, la comunitat de Física d'Altes Energies s'hi reconeix. Quan ensenyes algun d'aquests plots amb les barres d'error i amb els exclusion plots, hi ha gent de seguida ho entén. Llavors, perquè, d'alguna manera, s'ha anat formant, tota la gent s'ha anat formant en aquest tipus de llenguatge visual, de la manera de representar els resultats en aquest tipus de plots. Molt bé, i ara he deixat una peça en tot aquest procediment, que és la simulació. La simulació entra aquí perquè, d'alguna manera, de la teoria...

22:50

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

de la teoria dels paràmetres, que hem dit que podíem fer els observables, però també podem anar darrere. És a dir, a partir dels observables intentem recrear d'una manera simulada col·lisions i passar-les pel detector. Què passaria si, per exemple, de la col·lisió de dos protons, sortissin aquesta i aquesta partícula i què passaria si aquestes partícules interaccionessin amb el detector, quin senyal deixarien a cada part del detector, etc. I el mètode que es fa servir per això és el mètode de Montecarlo. És a dir, tens una certa probabilitat, tens una selecció i selecciones a cada succés. Llavors, si això en repeteixes com l'experiment, en repeteixes mil o milions de vegades, pots tenir...

23:19

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Pots simular exactament el que està fent l'experiment. Per què es fa servir la simulació? Primer de tot, es fa servir per quan estàs dissenyant els experiments aquests, abans de construir-los, el que vol saber és si l'experiment funcionarà o seràs capaç de mesurar les diferents coses amb la precisió que requereix. És capaç de mesurar el moment amb aquesta precisió o la posició de les classes, etc. I això es fa, diguéssim, amb la simulació.

23:40

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

per preparar els programes de reconstrucció, abans que l'experiment estigués construït, ja s'estava treballant amb els programes de reconstrucció, ja s'estava fent el tracking, els mètodes d'aquest calmant filter i el calorímetre, el clustering i tota la història aquesta, ja s'estava programant abans que hi hagués el detector. I això es fa amb la simulació. I un cop tens l'experiment, les dades i tens els resultats, el tens el que has obtingut de l'experiment, també s'ha servir per calibrar. És a dir, el detector no és infal·lible, el detector té forats, hi ha coses que no funcionen al 100%.

24:01

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Llavors es fa servir el Monte Carlo per afegir les incerteses aquestes que no tens i les pots afegir. I a més a més també, si per exemple en la teoria que hem dit al principi tens paràmetres que no coneixes o pots, diguéssim, intentar fer ajustos d'aquests paràmetres. És a dir, pots simular diferents successos en un paràmetre i pots simular successos en un altre paràmetre i llavors pots veure quins són els que s'acosten més a la realitat. Pots fer uns ajustos i pots calcular realment a partir dels ajustes, pots esbrinar quin és el paràmetre que toca. Tot això es fa servir la simulació. És a dir, quan, per exemple, el resultat aquest que us ensenyo aquí, que diguéssim, va ser el descobriment del...

24:28

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

les mesures són els punts negres amb la barra d'error i tot el altre són prediccions que et dona el Monte Carlo per als diferents canals. Per exemple, si tens un canal amb ZZ amb producció de dues partícules Z, o si tens un background de Z amb jets, llavors et donaria aquest tipus de senyal. I el que tu veus és els punts, llavors pots fer un ajust, un ajust perquè et correspongui el que tens a sota, correspongui amb les dades que tens. Llavors et dona una mica la senyal. Aquí, per exemple, el diferent senyal aquí a 125F, i veus que realment el 125F correspon bastant a les dades, i pots calcular quin és el confidence level.

24:53

S… Speaker 3 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Per la simulació, evidentment has de descriure el detector amb tots els detalls de geometria i de materials, perquè realment el que estàs fent és exportar les partícules.

25:00

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

que has produït a la col·lisió dins del detector, llavors has de tenir una cosa realística del que hi ha allà, i també de la digitalització, com s'ha comportat l'electrònica, aquesta d'això que ha convertit energia en dígits, en números exdecimals, com funciona, com se calibra i quin és el seu guany, etc. Tot això, d'alguna manera, per produir una cosa que sigui exactament igual, en el mateix format que el que sortiria del detector. Per tant, al final, pots fer servir el mateix programa de reconstrucció, pots fer servir també per les dades simulades, que és l'interès de tot això és fer servir el mateix programa, no tenir un esbiatge de fer servir un programa diferent amb una cosa i l'altra, i després no corresponia. Un dels ingredients fonamentals del...

25:28

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

de la simulació, és el que diem el Monte-Carlo Generator, és a dir, la col·lisió primitiva en els dos protons que han interaccionat, què estem produint allà. I aquí sí que tenim l'ajuda dels físics teòrics, que són els que, a partir de la Granja, que us he ensenyat a la primera slide, a partir de la Granja poden calcular les diferents probabilitats que et surti diferents coses, diferents quarks, o cluons, o interaccions, etc. I això és el primordial de la col·lisió. Un cop has produït això, et surten partícules més o menys estables, i aquestes són les que després les fas transportar dins del detector i fas servir l'altre programa.

25:53

S… Speaker 2 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

El programa que fem servir per exportar les partícules se'n diu Jean Quatre, està escrit en C-Mes-Mes, però no només es fa servir per física d'altes energies, sinó que té moltes utilitats. Utilitats en medicina, en ciència espaial, en física nuclear, etc. Perquè realment representa què passa quan una partícula travessa material. Llavors, quines són les diferents reaccions, els diferents processos que poden passar allà, llavors simplement et fa una cosa aleatòria.

26:12

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

I és molt útil per això, pel design de detectors, la calibració, d'anàlisi... Per exemple, pels astronautas és molt útil saber quina radiació, quina dosi agafaran quan estan a l'estació espaial internacional, perquè pots posar quant material tens a l'estació i pots calcular una mica amb el flux de rays còsmics quina quantitat de radiació rebran. Les partícules interaccionen amb matèries, desintegren, etcètera, produeixen altres partícules. És molt acurat, però també és molt lent. Si es produeixes mils de partícules, cada una d'aquelles la tens que tracenejar dins del detector, tens que veure on està, quin material tens, quina probabilitat, tens molt de càlcul a fer, i és molt lent. I és aquí on...

26:39

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Els recursos de GPU, de CPU, on els gastem més sovint és justament amb la simulació, perquè és una cosa molt detallada. Una mica perdona-vos una mica l'idea dels data rates, ja acabo en dos minuts. Us he dit al principi que el beam crossing és cada 25 nanosegons, 40 MHz, i que es produeixen 100 partícules a cada col·lisió. Al final arribes a tenir 10 o 9 col·lisions per segon, que és bastant, 1.000 milions de col·lisions per segon. Amb els dos nivells de filtering i d'això, al final redueixes ordres de magnitud i acabes guardant de l'ordre de 1.000 col·lisions per segon.

27:06

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

I que tota aquesta informació multiplicada per l'espai que ocupa representa, per tots els experiments del CERN, més o menys representa 100 petabytes. Un petabyte són 1.000 terabytes. Això és la quantitat d'informació que se guarda dels experiments. I això representa realment bastant. Evidentment fa 10 anys era molt més, avui en dia potser ja no és tant, perquè totes les xarxes i tot això, i tots els vídeos i tot, evidentment. La solució que es va fer servir per aquesta quantitat de dades, aquesta quantitat de processament, és inventar això que us he mencionat abans, el grid.

27:32

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

que està organitzat amb centres de càlcul. Hi ha el CERN, que és el que en diuen el Tier 0, on produeixen les dades. Llavors hi ha una sèrie de centres de càlcul d'uns 11, que són grans centres de càlcul, en el qual en diem Tier 1s, que tenen també cintes i estan funcionant les 24 hores al dia, tenen suport, etc. Llavors hi ha una sèrie de centres càlculs més petits, uns 120-140, que en diem Tier 2, que estan més aviat ubicats a universitats, a centres de recerca, i això està distribuït per tot el món, bàsicament. Una mica de números, hi ha 1,4 milions de cores que estan funcionant contínuament. De storage hi ha 1,5 exabytes.

28:00

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Hi ha més o menys 12.000 físics que estan fent servir aquest sistema, que el grid està servint, dos milions de jobs al dia. Jobs, realment és quan tu vols processar unes dades, llances un job, vull córrer amb aquest programa amb aquestes dades. D'això n'hi ha dos milions de jobs que funcionen cada dia. I de transferes, bueno, 260 gigabats per sec, amb tots els centres de càlculs que estan compartint la informació. Les dades estan replicades, no totes les dades estan... Hi ha diverses còpies, llavors el sistema sap trobar on estan les dades més a prop. És a dir, el sistema se gestiona d'aquesta manera. Quan envies un job, ja més o menys anirà a executar-se on estan les dades o a prop de les dades.

28:28

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

El CERN, al final, el centre de càlcul del CERN, amb els recursos que hi posa, només és un 0% del total de tot això. És a dir, el CERN és important, és el més important, però només és una fracció i es va voler fer d'aquesta manera. Per acabar, que ja m'he retratat segurament, quines són les coses essencials que us he explicat? L'essencial és que el clíger, el disparador, és fonamental per seleccionar les col·lisions interessants i se seleccionen realment un en 10 milions de col·lisions, només agafes una de tant en tant. Està en un nivell hardware, un nivell level 1, que ha de ser molt ràpid, però que té poca...

28:52

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

tens poca informació per decidir. Llavors hi ha el High Level Clicker, en el qual fa servir processadors PC's, en el qual ja tens tota la informació i pots dedicar una mica més de temps. No pots en dedicar infinitament perquè després necessitaries infinit de nodes, no els atents, llavors has de fer també una mica de trade-off que pots fer. Llavors, un cop has guardat les dades, això equivale més o menys a 100 petabatts per...

29:09

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

per any, de les dades que es guarden en cinta, diverses còpies, en diferents llocs, també, evidentment. Si, per exemple, hi hagués un terratlem al CERN, no es perdria pas, perquè hi ha còpies una mica distribuïdes. Llavors, a partir d'aquí, el que us he explicat, la reconstrucció, la simulació i l'anàlisi que es fan d'aquestes dades, i que, al final, el que vols produir són mesures d'aquests observables, i quan tens aquesta mesura d'aquests observables, ho publiques a les revistes especialitzades, i intentar tenir la precisió la més possible, i com que més succés us tens, com que això és estatística, com que més succés us tens, més precis pot ser les teves mesures, o també si tens algoritmes més interessants. Evidentment, no us he

29:38

S… Speaker 2 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

per anàlisi, fan servir també intel·ligència artificial, fan servir models de networks, de neural networks, i per seleccionar, per exemple, per fer aquestes ajustes, etcètera, etcètera, per seleccionar successos que siguin una cosa, els pots encenar amb la simulació, llavors pots agafar les dades reals i seleccionar a partir d'això. I tot aquest software està escrit més o menys amb C++ i Pitó, són programes gigantescos de milions...

30:00

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

de línies de codi que estan desenvolupats per cents de físics i s'ha d'estar bastant ben organitzat, perquè si no està organitzat pot ser un caos, perquè al final ha de funcionar el programa tot en terra, no ha de funcionar amb florsos, sinó tot en terra, i que els recursos de computació que necessites realment són molt, molt grossos i no es podien fer en un sol lloc, sinó que es va haver d'inventar una mica la xarxa aquesta, el grid aquest. Hem aquí acabat i preguntes si voleu. Moltes gràcies, Pere. No sé si algú té preguntes, si en tinc alguna. De fet, tenim una estoneta per parlar i per comentar, perquè l'Anna està venint amb l'autobús i m'ha dit que pot trigar 5 minuts. Veig aquí una aixecada. Elisabet.

30:26

S… Speaker 2 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

A veure, volia fer dues preguntes. Primer, quan esmagatzem aquesta dada, tota la informació que ja has dit replicat, es guarda amb els números hexadecimal originals? O hi ha aquest primer tractament que dius que està filtrada? Perquè clar, el filtrat també has dit que abans hi havia uns altres programes, i que depèn també del detector si era el CMS o si era el Atlas o què sigui, a vegades hi havia uns algoritmes diferents. Les dades, si és en brut, diguem-ne... Les dades en brut es guarden amb hexadecimal. Tot l'orina. Sí, però d'alguna manera ja estan una mica processades també. Perquè no hem mencionat la paraula clau, se'n diu zero suppression. Abans que hem mencionat que només s'agafen dels sensors que tenen senyal...

30:53

S… Speaker 3 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

s'agafen les dades d'aquests sensors, però no dels que no tenen res. És a dir, de tota les dades, de tota la informació que estàs llegint, només guardes informació que té algo, dels sensors que tenen algo. Si també t'has equivocat aquí al fer, a calibrar això, per exemple, normalment això es fa amb uns thresholds, diguéssim, evidentment sempre tens soroll electrònic. Quan mesures qualsevol cosa sempre tens soroll electrònic. Llavors has de posar un, com dius threshold? Llindar. Un llindar, per sobre ho agafaràs i per sota diràs això zero. Però sí, normalment es agafa el més primitiu possible, perquè després pots aplicar, amb aquestes dades podràs aplicar calibracions diferents, etc. Si ja agafessis les dades que ja...

31:20

S… Speaker 2 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Ja seleccionades, mesurades amb quantitats físiques, energia, moment, posicions i d'això. Llavors seria molt més difícil aplicar una recalibració. És a dir, hauries d'anar darrere, d'alguna manera. I la segona pregunta? Gràcies. I la segona pregunta és abans quan has parlat que també es treballava una mica amb singuladors, a vegades fins i tot per agafar les dades i poder, doncs, interpretar-les. Aquest és el risc que, clar, que de cara de descobrir alguna petita partícula, com quan va haver el busó de Higgs o el que sigui, clar, que...

31:39

S… Speaker 2 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Si estàs acostumat a calibrar-ho i a agafar aquests patrons del simulador, que realment és el risc que hi hagi alguna coseta, alguna partícula o alguna altra cosa que se t'escapi. La meva pregunta és si es fa servir com a mètode usual, passar per un simulador per interpretar les dades, o no? La pregunta és molt bona. La simulació que fem, fem simulació de partícules que coneixem bé, que són estables.

31:58

S… Speaker 3 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

i que circulen dins del detector. És a dir, no fem simulació de les partícules que es produeixen i que se desintegren immediatament perquè no les podem veure. És a dir, una partícula de Higgs, quan la produïm, es desintegra amb uns nanometres després d'haver-se produït. Evidentment, no tens detector tan a prop. L'únic que fem amb el tracking aquest de partícules són partícules que coneixem bé. Són electrons, mons, protons, pions, etc. Són partícules que coneixem bé i que aquestes partícules, realment, el seu comportament amb la matèria estan ben estudiats. I, evidentment, hi ha tot un aspecte, evidentment, de validació de la simulació, però no ho fem amb els Higgs, sinó que ho fem amb les partícules que coneixem bé. M'explico una mica

32:26

S… Speaker 3 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Sí, sí, que a vegades ho feu i a vegades quan voleu mirar a veure si hi ha altres coses, doncs no es fa. No es fa. Aquesta informació no la saps. Sí que podries dir, per exemple, en el generador de Montecarlo, sí que has de posar un model. Has de posar quin és l'agrangiar i has de simular. Però clar, allò ja el tens com a... Ja saps què estàs posant allò. És a dir, a l'hora de fer l'anàlisi, he fet servir aquest model amb aquest l'agrangiar, amb aquest paràmetre. És a dir, forma part de l'anàlisi, d'alguna manera. No de la simulació del detector, que són partícules més banals, de les quals coneixem més o menys tots els efectes. Com es comporta un fotó en la matèria. Tens els diferents... Com

32:55

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

processos físics d'una partícula que interacciona amb la matèria i això està ben estudiat i està ben calibrat d'alguna manera. Molt bé. Alguna pregunta més? Sobre aquestes eines que has comentat, Pere, el RUT, el GEN4, són molt complexes.

33:09

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

de cara a utilitzar-les, o, diguem-ne, entenc que són molt potents i hi haurà formes d'utilitzar-les que, si no estàs molt ficat en tot el tema d'anàlisi de dades científiques, etcètera, serà impossible, però tenen un nivell, diguem-ne, d'entrada alguna simple que puguis visualitzar coses relativament senzilles o simular coses relativament senzilles? Amb root, sí, amb root, diguéssim, quan instal·les root, tens un prompt i de seguida pots començar a dibuixar, diguéssim, tens unes dades, dius-me l'histograma i te dibuixa l'histograma. I ara dic que aquestes dades sembla que tingui una forma de gaussiana. Doncs ara vull fer un ajustament a una gaussiana. Dóna-me quina és la mitja i la de la...

33:36

S… Speaker 3 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

i la sigma, no? La manera d'entrar és més gràfica i més fàcil, si vols. Si hi ha quatre és una mica més complicat, perquè hi ha quatre els ingredients necessites d'escriure el detector amb detalls, és a dir, necessites posar la geometria, necessites decidir de tots aquests processos quins vols fer servir, quins no, quins models vols fer servir, llavors hi ha molta més part de... I realment necessites escriure codis C++. No hi ha coses prefixades. No hi ha coses prefixades. Per altres camps, per exemple, en medicina, els col·legues que fan coses per aplicacions medicals, han agafat si hi ha quatre i han construït una cosa per sobre per fer-ho més fàcil.

34:03

S… Speaker 3 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Per exemple, un radiòleg, un radiòleg, i perquè està interessat en saber, jo què sé, quina dosi celebrarà el pacient, si l'hi radiot amb això, etcètera, etcètera. Llavors, hi ha uns programes ja més especialitzats que diuen, bueno, doncs tinc aquesta font de radiació, tinc aquest pacient, tinc no sé què, llavors ja dona ja els resultats, no? Però diguéssim, això està conscrit per sobre de Jean Quatre. La maquinària és la mateixa, però diguéssim, ho donen una mica més mastegat per aquest tipus d'aplicació, perquè si no, un radiòleg digui, ostres, un radiòleg té com està d'escriure amb cemes més i no sé què, és una mica complicat, no? Però nosaltres, amb la física, doncs, la física quasi tots, més o menys, dominem algun llenguatge

34:30

S… Speaker 3 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Aquí puc fer-hi una parèntesis, perquè un dels projectes que he fet fa relativament poc, hi ha un llenguatge que se'n diu Júlia. Segurament no ho heu sentit mai parlar. Però és un llenguatge de programació que és molt matemàtic. Ho fan servir bastant a les universitats per fer càlculs numèrics i així. Té la ventaja de ser ràpid, com els CmsMés, i fàcil, com el Python. I jo he fet un interface amb Júlia, però ja en quatre. I, en principi, per fer simulacions amb Júlia, bastant senzilles, molt més senzilles que amb CmsMés. Però, bueno, es fa servir una mica, alguns experiments petits i així ho fan servir, però no pas. Els experiments grossos encara fan servir els CmsMés amb tota la parafernàlia i tot el que costa per aprendre

35:00

S… Speaker 2 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

o del Júlia. Bueno, moltes gràcies, un cop més. T'ha estat un pla de conèixer-te i tenir-te aquí avui. I merci. Molt bé, gràcies a vosaltres. Bé, i ara us presento l'Anna, que deu estar per aquí. Anna. Hola, sí. Hola, Anna, què tal? Bones. Benvinguda, ben arribada. Gràcies. I, bueno, ja has vist que al final has arribat bé, eh? L'Anna és licenciada en física, doctora per la Universitat de Cupertall. Ho he dit bé?

35:21

S… Speaker 2 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Bé, jo no ho conec jo bé, tampoc està bé. I està treballant al CERN, està treballant a Tessi, i ara està treballant per la Universitat d'Hamburg en el programa Handel d'eliminació d'armes nuclears, que això també sembla força interessant. I l'Anna, si tot va bé, ens parlarà una miqueta de... Al principi estava pensat que fes ella la xerrada de detectors, però ens parlarà també una mica d'acceleradors, donat que al final la xerrada d'acceleradors ens ha quedat tessis una mica en l'aire i ens farà un mix. Quan tu vulguis, Anna, endavant. Vale, a veure, deixa'm que comparteixi...

35:46

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Podeu veure les slides? Sí, perfecte. Com ha dit el Dani, jo treballo amb detectors. Ser una mica d'acceleradors, en parlaré una mica, però no és cap experta. Pregunteu el que voleu, potser no serà resposta, però vosaltres pregunteu igualment.

35:57

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

La primera gran pregunta no seria què és un detector. Llavors, aquí, formalment, podem dir que un detector de partícules és qualsevol aparell capaç de registrar la presència d'una partícula. Les partícules són unes coses molt petites, que és molt difícil de veure-les. Per tant, el que necessitem... Quan parlem de detectors, tenim detectors petits, però també tenim detectors xagants. Aquí tenim alguns exemples, que sempre a mi són estèticament molt bonics, la veritat, com el Cherenkov Telescope Rei, que està al desert de cama, o el supercamio Kande al Japó. Després també suposo que haureu vist el LHC, tenim CMS i Alice, també.

36:21

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Però hi ha un detector, que és el detector més antic, no que existeix, i que de fet tots nosaltres el portem una mica en corporeta sèrie, l'utilitzem cada dia, que són bàsicament els nostres ulls, que són detectors naturals de fotons, de llum.

36:30

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Això, amb aquesta petita introducció, passem, diguéssim, al detector artificial més clàssic, que és la càmera de boira. Que suposo que tots ho coneixeu, però si no, potser mireu-ho perquè és molt fàcil de fer a classe i és molt guai de fer amb alumnes i es pot fer... En farem una però no es veurà tan bé com aquesta, eh? Sí, no, si he agafat el vídeo ja sabent, no? Però bé, si en fareu una, llavors perfecte. Però bé, aquí el que veiem són, bàsicament, traces de partícules que passen, electrons, mons, partícules alfas, que provenen de radios còsmics o de radiositat natural del Terra, etc.

36:52

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Llavors, al final, una altra definició, no diguéssim, de detectors, seria posar una càmera de fotos per fer una foto de la traça de la partícula. I això sí que és molt important. I és que nosaltres no podem veure la partícula. El que veiem és la traça que deixa la partícula quan passa pel nostre detector, quan passa per la nostra càmera. I seria el mateix que si tu vas al bosc i veus petjades d'animals, segons com és la petjada, pots saber quin tipus d'animal ha passat per allà, doncs en nostra cas és el mateix. Segons quin tipus de senyal tenim, quin tipus de traça, podem saber quin tipus de partícula ha passat per allà i la podem identificar.

37:16

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Llavors, per dissenyar aquests detectors, el més important és saber una mica de teoria, entendre com les partícules interaccionen en la matèria, com xoquen, i quin és el procés físic que domina, perquè això ens farà triar un material o un altre per construir el nostre detector. Llavors, quan tenim partícules carregades, com per exemple un electró, i aquest electró entra dins d'un material, dins del nostre detector, pot interaccionar de diferents maneres. La més bàsica, o la que segurament tothom ha escoltat, és la ionització, no bàsicament, és transferència d'energia, una partícula carregada, com això com un electró, mitjançant la força electromagnètica, la força de Colom, passa a prop d'un electró i llavors empenya aquest electró fora del seu orbital. Aquest electró que està al voltant

37:44

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Llavors aquest nucli es queda ionitzat i tenim un electró suelto moral. Una altra manera que pot interactuar l'electró o una partícula carregada és per brems tralom, que bàsicament és l'emissió de fotons o una partícula carregada, sobretot electrons, perquè depèn de la massa, s'accelera bruscament quan passa prop d'un nucli atòmic, perquè un nucli té càrrega positiva, l'electró passa a prop, la tracció el desvia una mica i el canvia la seva trajectòria, segons la física clàssica, una càrrega que accelera o desaccelera emet radiació electromagnètica, i en aquest cas l'electró peta energia cinètica i emet un fotó, i això seria la interacció per brems tralom. Després també tenim la interacció via Cherenkov i també per radi

38:14

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

I com que tots aquests processos físics passen depenent de probabilitats, és el que es diu cross-section, depenent de l'energia de la partícula. Per tant, depenent del material que la partícula estigui atrevasant i de la seva energia, un procés dominarà sobre un altre. I aquí veiem, per exemple, a l'esquerra tenim l'alumini, i veiem que per un cranc d'energies molt gran el que domina és la ionització, i només després, que per energies molt altes, el prems tràlung és el que domina, però en canvi, si anem al plom, el prems tràlung comença a dominar molt més abans. Llavors, tornem al mateix. Depenent de l'energia de la partícula que vulgui detectar, utilitzaré plom o alumini tenint en compte els processos físics que passen.

38:40

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Quan anem després a partícules neutres, com pot ser els fotons, abans han comentat així la dispersió de contons, també tenim diferents tipus de processos físics que poden passar. El més conegut més segurament és l'efecte fotoelèctric, que és bàsicament tu tens un fotó i aquest fotó és absorbit completament per un electró que està girant al voltant del nucli. I aquí la clau és que si l'energia que té aquest fotó és superior a l'energia de lligam, d'enllaç, aquest electró s'expulsarà. Llavors ara tenim un altre cop un electró suelto per aquest efecte fotoelèctric. Després tenim la dispersió de contons, que el que passa és un xoc elàstic. Un fotó xoca elàsticament amb un electró, lliure o quasi lliure, però el fotó no s'

39:09

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

i un fotó amb menys energia. I l'última que us parlaré és la creació de parts, que és bàsicament quan un fotó passa molt a prop del camà d'èctit un nucli i es pot transformar en una parella de matèria-antimatèria, electropositor. Per fer-ho del fotó ha de tenir almenys l'energia de dos electrons, per la conservació de l'energia, si no, no es podria crear. I aquí ens passa una mica el mateix, hi ha diferents probabilitats que un dels tres processos domini sobre un altre i depèn un altre cop de l'energia de la partícula i també del material. Aquí podem veure també diferents corbes i en quin règim domina. I això és molt important perquè si triem malament el material, el meu fotó pot travessar el detector sense deixar cap senyal i llavors aquest detector és completament inútil.

39:37

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

A més d'això, pot passar que les partícules tinguin molta energia, i que no només interaccionin un cop, sinó que interaccionin molts cops fins que realment perdin tota aquesta energia. I això és el que produeix, que es creïn cascades, una espècie d'efecte dominó. Llavors tenim dos tipus de cascades que podem veure, les electromagnètiques i les electròniques. I això depèn de segons quines persons hi participen. A l'electromagnètica, com dir la paraula, tenim electrons o fotons, que poden fer brems tràlum, que per exemple tenim un electró que per brems tràlum produeix un fotó, i després continua aquest electró amb menys energia, després aquest fotó pot produir creació de parts, i així anem produint fotons i electrons i cada cop tenen menys...

40:00

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

energia, crea una cascada, fins que aquesta cascada s'atura perquè ja les partícules no tenen suficient energia per crear cap més. Després tenim les cascades adròniques, que en aquest cas serien començades per una dró, com pot ser un protó, per exemple, interacció amb el material, i llavors aquí poden passar diverses coses. Podem tenir una cascada electromagnètica, que prové d'un dels adrons, però també podem tenir la força nuclear forta, de drons produint altres adrons, i també altres adrons simplement decaient en altres partícules, com poden ser muants.

40:20

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

I ara que ja us he dit una mica la xapa, amb tota aquesta part més teòrica, no ja tenim les bases dels processos físics que ens permeten després atacar aquestes partícules, la següent pregunta és què és el que volem saber d'aquesta partícula. I si em pregunteu a mi, la resposta és tot. No, quan més, millor. Volem saber, doncs, la reacció va la partícula cap a on va, volem saber la seva energia, volem saber el seu moment, per fer això de conservació del moment i energia, i també sobretot volem saber quin tipus de partícula és. Aquest serien totes les grans preguntes que hem de resoldre.

40:39

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

I abans d'entrar en els diferents tipus de detectors o de tecnologies que podem trobar i que tenim al nostre abast, que ja us aviso, spoiler, és una selecció personal, hi falta moltíssims, però si us he d'explicar tots estaríem aquí un més de formació, us vull explicar dos conceptes bàsics molt importants per construir els nostres detectors. Un és el que anomenem resolució espacial, que és bàsicament la capacitat de distingir dos punts molt propers. Aquí tenim la imatge, si jo tinc el primer detector és bàsicament un quadrat, si aquestes dues partícules passen en aquestes dues cantonades, jo regulo el mateix senyal. Per tant, no soc capaç de saber per on han passat, simplement sé que han passat. Llavors aquí tinc molt poca resolució espacial, no puc distingir aquestes dues. En canvi, si jo el meu detector, en

41:06

S… Speaker 2 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

com és el cas dalt de baix. Ara, quan aquestes dues partícules passin, jo tindré dues senyals diferents i les podré diferenciar. I això és el que anomenem resolució espacial. Accepto preguntes ara o al final? Sí, endavant. Hola, sí, mira, una pregunta. Això que acabes de dir que el teu detector és un rectangle, que passen dues partícules i m'és capaç de distingir-les. O sigui, però sí que es distingeix, que n'han passat dues. No saps quines? O és que et semblaria que és una sola partícula? No, no sé la direcció. Depenent de com estigui calibrat, pot ser que em pensi que és una partícula amb doble d'energia, per exemple. No podries diferenciar si són dues o una? Exacte. D'acord, d'acord. Gràcies.

41:34

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Espero que la resolució espacial ha quedat més o menys clara. La idea és poder distingir entre cada tipus de partícules, partícules separades, i després tenim la resolució temporal. Això també és molt important, és bàsicament saber la precisió de quan ha passat la partícula. I això és molt important, sobretot també per l'LHC, perquè aquí tenim una foto, que li anomenem Paila, però bàsicament quan tenim una col·lisió i dos quarts dels protons xoquen, només una de les col·lisions ens interessa. Però pot ser que després hi hagi més col·lisions secundàries que no ens interessen per res del món. Només ens interessa les partícules que es creen de la primera col·lisió.

41:59

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

com aquí sí que tenim un desto temporal, una informació temporal, la primera col·lisió és la que passa primer i després tot el que passa després va més tard, si tenim una bona resolució temporal podrem ser capaços de diferenciar entre la col·lisió principal i totes les col·lisions secundàries que anomenem Paila, per exemple. Això ha quedat clar? Llavors, ara que ja tenim la teoria i conceptes bàsics de la tecnologia, passem a fer un repàs o us explicaré uns quants dels detectors més importants que utilitzem, sobretot en física de partícules.

42:20

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Un dels més bàsics és el detector de traces. I el detector de traces el podem entendre com la primera línia de defensa. I la característica del detector de traces és que el posem just després de la col·lisió i el que volem és veure la partícula però sense saturar-la. Perquè encara necessitem saber molta més informació d'aquesta partícula i encara de recórrer més camí. Llavors la clau d'aquest detector de traces és primer que estigui el més a prop de la col·lisió possible, segon que tingui una resolució espacial super, super gran, perquè en el moment en què tenim una col·lisió tenim milers de partícules que es creen en un mateix punt, que és molt difícil de separar, per tant la resolució espacial aquí ha de ser super, super bona, i necessitem que tingui molt poc material. Perquè si posem moltíssim material allà, la meva

42:49

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

i hem defotut la direccionalitat. Llavors, aquestes són les tres claus d'un detector de traces. Com funciona un detector de traces? Doncs la idea és, com jo aquí a la imatge tenim diverses capes, una darrere de l'altra, i quan la meva partícula passa, em deixarà una senyal elèctrica a cada capa. Jo després, amb aquestes senyals elèctriques de cada capa, puc reconstruir la trace de la partícula i, per tant, puc veure la direcció. I aquesta fantàstica fórmula, que segur que tots coneixeu i que els vostres alumnes l'han hagut utilitzar molts cops, bàsicament, si jo tinc la curvatura de la meva partícula, i com si hi ha el camp magnètic, perquè si hi posem, clar, això no ho he dit, perdó, la clau és posar el meu detector de traces

43:18

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

I què pot ser un detector de traces? Doncs els més comuns són els semiconductors i els detectors de gasos. Els semiconductors, com pot ser, per exemple, el xip d'un mòbil, normalment s'utilitza silici, i bàsicament el que es fa amb el detector de silici, que veieu aquí en una imatge, la idea és intentar buidar tota la part, o sigui, tota la que seria el detector perquè no hi hagi electrons lliures, perquè no hi hagi càrregues lliures, i llavors s'aplica un voltatge. Llavors es crea un camp elèctric en aquesta zona lliure de càrregues. Llavors el que farà serà arrencar, diguéssim, electrons del silici mateix, aquests electrons s'acceleraran amb aquest camp elèctric i aniran cap als electrodes, i això crearà un corrent que serà el que detectarem. I així és com

43:47

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

pels detectors de traces basats en semiconductors. Amb els gas, funciona igual el mateix, la partícula carregada passa i unitza el gas, allibera electrons, que van cap a un fil, i amb els reposicis apropen aquest fil, el camp elèctric és intens, llavors aquest electró s'accelera més i unitza més àtoms, llavors es crea com una cadena, doncs passem de tenir un electró a tenir moltíssims, i aquest senyal sí que la podem detectar i podem saber que ha passat una partícula. Què és millor utilitzar semiconductor o gas? Doncs depèn, normalment utilitzem tots dos. El gas permet cobrir volums molt més grans que el silici, de manera relativament barata, però també tens el risc que el gas es pot escapar, l'has de canviar de tant en tant, etc. Llavors, per això, pros i contres...

44:15

S… Speaker 3 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Després parlarem d'exemples més concrets.

44:18

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Després tenim els detractors de Cherenkov, que abans hem parlat de Cherenkov però no he entrat molt en detall, però bàsicament el procés de Cherenkov és bastant curiós, perquè això passa bàsicament quan una partícula va més ràpid que la societat de la llum, que dius, ojo, això és una mentida, no? Res pot anar més ràpid que la societat de la llum. I això és veritat, però només el buit. Dins d'un medi, que no sigui el buit, pels índectes de refracció, la llum, o sigui, una partícula pot anar més ràpid que la llum, dins aquest medi. Quan això passa, el que es produeix és com una espècie de... O sigui, igual que quan tens un avió supersònic que trenca la barrera del so, doncs diguéssim que la partícul

44:47

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Sí, això com un con, però en aquest cas és de llum. Com podeu veure aquí a la imatge, aquesta llum blava, això és molt típic dels reactors nuclears, perquè els reactors nuclears necessiten ser refredats. Llavors, si tu tens un reactor nuclear, poses una mica de... No sé si és aigua, crec que l'utilitzen per refredar. Allà dins, les partícules que surten del reactor aniran més ràpid que els de la llum.

45:00

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

i produeixen aquesta llum blava. I la clau aquí és que surt com un cont de llum, perquè va en la direcció de la partícula. Aquest cont, l'angle, la distribució angular d'aquest cont, ens pot dir que és proporcional a la massa de la partícula. Llavors, en un detector de Cherenkov, jo puc saber quin tipus de partícula estic mirant perquè puc saber la massa d'aquesta partícula. Després, un altre tipus de detector que tenim són els calorímetres. I aquí els calorímetres volem fer una mica el contrari al que fem amb el tracker, amb el detector de traces. Aquí el que volem és matar la partícula completament. Volem que la partícula perdi tota la seva energia perquè el que volem és saber l'energia total de la partícula. Per tant, hem d'aturar-la completament.

45:25

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Llavors, què passa? Que les partícules són molt diferents entre elles. I per aturar-les, algunes és més fàcil que unes altres. Aquí us he posat l'exemple d'una moto i un camió. Si volem aturar una moto a una paret, és relativament fàcil. Si una moto no té massa energia, no pesa massa, per tant, podem fer una paret bastant fineta, però si vull aturar un camió, necessitaré moltes més tutxanes, necessitaré una paret molt més gruixuda. I això és una mica el mateix que passa amb les partícules. Si vull aturar un fotó o un electró, és bastant fàcil, i utilitzem el que anomenem calorímetre electromagnètic, però si vull aturar a drons, per exemple, un fotó o un neutró, necessito molt més material. Per tant, utilitzaré un calorímetre a dr

45:49

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Llavors, aquesta seria com una mica la diferència entre els dos, simplement situo més material quan vull parar partícules més passades. Dins dels calorímetres podem trobar de dos tipus segons el seu disseny, que tenim els que són homogènics, on bàsicament tot el material és el que s'anomena material actiu, tot el material produeix aquestes cascades i tot això ho puc detectar, estic activament detectant, o podem tenir de mostreig, que bàsicament el que fas és, en comptes de tenir tot el material actiu de detecció, poses entre mig trossos de plom o de material molt, molt dents que m'ajudarà a produir aquesta cascada, tot i que allà no tindré informació, però després la puc inferir amb mètodes analítics.

46:16

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Llavors, per què es fa de mostreig? En general es fa de mostreig, en comptes de homogeni, tot i que l'homogeni seria millor perquè tenim tota la informació, però és molt difícil i molt car construir un detector que sigui lo suficientment pur, completament homogeni. És molt més fàcil fer trossets que siguin purs i els anem intercalant amb altres materials. Llavors, per això normalment s'utilitza de mostreig i no homogeni. Un dels tipus de detectors que es poden utilitzar per calorimetria és el que anomenem el detector de centellets, que està basat en excitació. Llavors, com funcionaria, és una partícula, entra en el material centelletador i comença a excitar els electrons. Què vol dir? Doncs que els electrons que estan girant tranquil·lament al voltant del nucli són excitats, per tant, pugen d'orbital energ

46:45

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

i guanyen aquesta part de l'energia de la partícula. Què passa? Que després aquests electrons voldran tornar al seu estat inicial i per això perdran energia, tornant el seu orbital inicial i aquesta pèrdua d'energia per conservació, vol dir que emetran fotons. I aquests fotons són els que després agafarem tots junts i això ens donarà un senyal que ens permetrà saber si ha passat una partícula o no. I a més, el número de fotons que tinguem és proporcional a l'energia de la partícula.

47:01

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Per tant, aquí la meva partícula central està deixant tota la energia, està creant tots els fotons que hagi de crear i després jo els agafo i veig la senyal. Què passa? Que veure una senyal de fotons no és tan fàcil. Els hem de transformar en electrons. I per això utilitzem fotodetctors. Com per exemple pot ser un fotomultiplicador, que veieu aquí, que està basat en l'efecte fotoelèctric. Tinc un dinode, el meu fotó entra i arrenca un electró. Llavors aquest electró després va cap als altres dinodes i ja creem una reacció en cadena de crear més i més electrons fins a tenir suficients electrons com ja per tenir una senyal elèctrica i poder veure que per allà ha passat una partícula. Seria una mica el final del camí.

47:27

S… Speaker 2 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Fins aquí tot clar. Si teniu una pregunta, potser estic en massa ràpid, no sé, a vegades parlo molt ràpid. Si no, continuo. Jo tinc una, però tampoc no és molt... Has fet l'analogia aquesta dels calorimetrals amb els maons, no? El material del calorimetral electromagnètic i heladrònic és el mateix i és només una qüestió de cruix o s'utilitzen materials diferents? Depèn. O sigui, depèn de la pasta que tinguis, del disseny que necessitis, de l'espai que tinguis. En general es pot fer del mateix material i simplement un té més material que l'altre.

47:49

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Ara us he ensenyat algun dels detectors més comuns i tal, que podem veure en general, i ara us vull ensenyar un exemple més específic, i per això evidentment anem al CERN, on, a més de tenir els grans detectors, com CMS, que és el que us parlaré perquè és el que jo vaig estar treballant, tenim l'accelerador, el LHC. I això és molt important, perquè jo puc construir un detector fantàstic i meravellós com CMS, però si no tinc protons que xoquin, de poc em serveix. Llavors, clar, aquests protons, primer que no venen de l'anada, ens els dona l'LHC, però a més, és molt important que tinguin suficient energia com per produir les partícules que estem interessats, com per exemple un busó de fix. Un busó de fix necessita molta energia per ser produïda perquè és una partícula molt massiva. Per

48:18

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

és proporcional a la velocitat, per aconseguir que aquests protons tinguin l'energia suficient necessitem accelerar-los. I aquí és on entrem a la part d'acceleració, que és bàsicament, és molt fàcil d'entendre, i vosaltres ho sabeu de sobres, per accelerar utilitzem cam elèctric, tenim un càtode, un ànode, es crea un cam elèctric allà i la meva partícula serà traïda. Doncs així és un protó.

48:32

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

per la part negativa i això accelerarà la partícula. Llavors, com ho fem això d'una manera sistemàtica? Els CERN s'utilitzen les capitals de radiofreqüència, que podeu veure aquí a sota, que tenen aquesta forma així com de bombolla. La idea és que la partícula, cada cop que passi per una de les bombolles, s'anirà accelerant. Per què té aquesta forma? Aquí, és una mica més complicat, potser em fot un jardí perquè no és el meu tema, però bueno, si no, en pareu. La idea és que necessitem un camp elèctric molt, molt gran. I això vol dir que necessitem fotre-li molta intensitat, aquí, perquè creia aquest camp elèctric. Què passa? Que, segons jo tinc entès, és molt més fàcil fotre molta intensitat quan és corrent alterna que quan és corrent contínua.

48:59

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Però què passa amb la corrent alterna? Que canvia de polaritat. Llavors, si estem tota l'estona canviant de polaritat, vol dir que ara accelero la partícula, ara la desaccelero, l'accelero, la desaccelero. I això és un desastre, no és eficient i no tindríem un accelerador mai de la vida. Llavors, el que utilitzem és aquestes cavitats de radiofreqüència, on la partícula experimenta el camp elèctric quan la polaritat és la que toca, quan l'accelerarà, però quan la polaritat canvia, la meva partícula està en un punt en què no veu, el camp elèctric no l'afecta. Llavors, ens podem permetre tenir aquesta corrent alterna només accelerant la partícula.

49:19

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

I així és com funciona. Però la part de l'acceleració, que ja us he explicat, sembla molt complicada, però realment és la part més fàcil d'un accelerador, perquè simplement les fotos allà tens la tecnologia i les partícules t'acceleren fàcil. La part més complicada és fer que les partícules donin volt, que canviïn de direcció. Per què? Perquè tenim partícules que tenen unes energies molt, molt grans i per tant és molt difícil tirar-les. Ja hem parlat abans que si tu fas una partícula apagada en un cap magnètic, tens la força aquesta que el fa girar, segur que li heu posat mil problemes als vostres estudiants amb això, perquè jo recordo que ho vaig fer a la CEL i que ho odiava.

49:42

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

I bàsicament així és com funciona un accelerador. Primer accelerarem les partícules i després ens assegurem que continuïn donant voltes al cercle amb camps magnètics. I aquests camps magnètics són imants. I aquí tenim dues fotos. El que està en vermell és un dipol, perquè tenim dues bobines de coure. Dipol 2, no són gaire originals. I això és el que farà girar la partícula. Això és el que farà que la partícula canviï de direcció. Però a més tenim molts més imants.

50:00

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

a tota l'LHC, o sigui, de fet, la part més petita és l'acceleració, després tenim molts dipols per fer girar la partícula, però la part més important, com a tal, la més complicada, és tota la resta d'imants. Aquí en verd veieu un quadrupol, 4 bobines, però a l'LHC tenim fins arribar, crec que és 2 de cupol, amb 12 bobines, això passant per totes, 4, 6, 8, 10, totes les que vulguis. Per què tenim tants tipus d'imants diferents? La cosa és que, depenent de tot com posis les bobines i el número de bobines, el camp magnètic a dins té una forma diferent. I aquests imants no ens serveixen per fer girar la partícula, per fer-la canviar de direcció, per això només tenim els dipols, però ens serveixen per

50:27

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Perquè, clar, si jo tinc... Això no ho he dit al principi, perdó, però quan nosaltres accelerarem partícules, no en accelerarem només una. Accelerarem milers d'elles totes juntes, doncs com en un grupito, saps? Equipo 1, doncs mil partícules, equipo 2, mil partícules, i anem accelerant en grupitos. Llavors, què passa? Que jo el que vull per fer els meus experiments, idealment, és que totes les partícules tinguin exactament la mateixa energia, perquè un cop col·lisionin, jo el que faré serà conservació d'energia. Si té un protó, el mateix grupito, que té més energia que l'altre, doncs ja l'hem fotut, no? Llavors, idealment el que intentem és que aquestes partícules estiguin lo més juntes possibles perquè vegin la mateixa acceleració, experimentin la mateixa acceleració

50:55

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

com que tots són protons i tots tenen la mateixa càrrega, es repelen, i de tant en tant, i evidentment, si tu ho deixes suelto, aquest grupito, que jo l'estic posant molt junt, cada cop estarà més separat, perquè es repelen per la càrrega, llavors el que he de fer és posar-les juntes tota l'estona, tota l'estona, i per això utilitzo aquests imants, el quadrupol, octupol, sexopol, whatever, per poder focalitzar tota l'estona aquest feix de protons. I aquí tenim un sketch així ràpid del que és l'HC, perquè us feu una idea una mica, això són 25 quilòmetres, la part d'acceleració que veieu allà són 600 metres, de 27 quilòmetres, 600 metres són acceleració, clària freqüència, i la resta són imants.

51:24

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Llavors perquè veieu lo realment complicat que és que la partícula continuï donant voltes. Després tenim els quatre punts on tenim els quatre experiments, que aquí és on es protegeix la col·lisió, i després el ping-dum.

51:30

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

I aquest concepte, o sigui, la idea és que jo foto els protons d'aquí, i els protons van col·lisionant cada cop que passen per aquests quatre punts, el CMS, LCCB i les dialys van col·lisionant, però clar, és tota l'estona els mateixos milers de protons que posem junts en el mateix grupito, doncs arriba un punt que han col·lisionat tants cops que aquell grupito ja fa una mica de pena, no? O sigui, ja la qualitat del beam, del feix, ja no és la suficient, ja no serveix, per tant, jo el que vull és desfer-me d'aquest feix i posar un feix nou, partícules noves, un grupito nou, perquè ja hi haurà una bona quantitat i em podrà permetre millor fer aquestes col·lisions. Llavors, per desfer-me d'aquest feix antic que ja no serveix,

51:59

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

rotllo formigó, rotllo plom o qualsevol cosa que sigui molt densa i bàsicament desvies les partícules i acabin allà i així mates el feix. Aquesta part és evidentment la part més radioactiva d'un accelerador i a la que no hi vols anar mai de la vida. De fet, aquí el Dump, el Bindam d'un accelerador que tenim aquí a Desi, que va deixar de funcionar el 2006, la part del Bindam encara és radioactiva, perquè us feu una idea.

52:14

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

I ara us ensenyaré només un vídeo. Ah, no, perdó, m'he saltat un slide. El vídeo ve després. El que volia explicar-vos primer és que aquí veiem l'LHC, fantàstic, però aquí el rotor està anant al 99,9999% de velocitat de la llum. O sigui, molt ràpid. Però clar, jo no puc anar de 0 a 100 així, fàcil. Llavors, necessito una cadena d'acceleradors. Llavors, el que fem primer és tenir un accelerador lineal, el DINAC, 4 que veieu aquí, després agafar el booster, després el PS, després l'SPS, i ja quan té suficient energia ja el puc posar a l'LHC. Llavors, ara per seguir una mica.

52:37

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

la vida no d'un protó, podem veure aquest vídeo. Bàsicament els protós comencen a l'ampolla d'hidrogen, aquí separem els protons dels electrons, van cap al línac, després passen al booster, on estaran donant voltes fins que tinguin suficient energia per passar al següent accelerador, que és el piés. Aquí, si us fixeu, ja veieu que cada cop els acceleradors són més grans, com més energia tenen les partícules, més gran és el radi de la partícula a l'hora de girar, per tant, més gran és l'atactor i l'accelerador que necessitem. Llavors, ara ja passa a les piés. Aquí hem pogut veure, es pot veure una mica els diferents banchis, els diferents feixos, aquests puntets no és un protó, són milers. I després ja entra a l'LHF, on ja van en

53:06

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Espero que hagi quedat més o menys clar el tema de l'acceleració. I ara que ja tenim els nostres protons accelerats i col·lisionats, podem anar al detector com a tal, que és aquest fantàstic CMS, que bàsicament, això seria com la cúspide dels detectors, perquè combina diferents tipus de detectors, diferents tècniques, diferents tecnologies, per detectar diferents partícules, diferents processos. I llavors tenim diferents capes. I espero que us en recordeu de que us ho he explicat, perquè tornarem a parlar dels detectors que ja hem mencionat abans. Tenim el centre, si veieu, no es veu. El centre on es produeix la col·lisió, que és on surten totes les línies. Allò seria on es produeix la col·lisió. Aquí els dos protons xocan.

53:32

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Llavors, el primer que tenim, que veieu així com les línies, això és només un trosset, imaginau-vos que ens falta tota la resta, però les primeres línies que veieu, això és el detector de traces, que hem parlat abans del nostre detector de traces. És el primer que veiem, un detector de traces, en aquest cas és silici, tenim semiconductors, i tenim diverses capes que ens permeten detectar la senyal a cada capa, i tot això està ficat dins d'un cap magnètic, aquí podeu veure l'imant, que posa superton d'acting solenoid, la cosa gris aquesta és l'imant, que és un imant molt potent, tenim uns 4 tesles allà dins, que estan bastant heavy, i fa girar les meves partícules.

53:55

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Just després del detector de traces tenim els calorímetres, i tenim en verd el calorímetre electromagnètic i en groc el calorímetre drònic. I aquí ja podem començar a veure els diferents tipus de partícules, ja podem començar a distingir els diferents tipus de partícules, perquè tornem als processos físics. La ionització només passa en partícules carregades.

54:10

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Per tant, amb el meu detector de traces, jo puc veure només partícules carregades. Això vol dir que els electrons em deixarà un senyal, això vol dir que un protó em deixarà un senyal, però un fotó no em deixarà un senyal, el detector de traces, perquè no pot ionitzar, no interacciona per ionització. Per tant, aquí ja tinc una pista per poder diferenciar entre electrons i fotons, per exemple. Després, si anem al següent detector, tenim el calorímetre. Llavors hem dit abans que tenim el calorímetre electromagnètic i electrònic. Evidentment, posem primer l'electromagnètic, perquè això em pararà tots els fotons, tots els electrons, però els protons, per exemple, tenen tanta energia que passaran per allà i no s'aturaran.

54:36

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Llavors, aquí podeu veure, per exemple, la línia verda aquesta, que és un hadró carregat, potser un protó, potser qualsevol altre hadró carregat, que em deixa un senyal al detector de traces, passa com si res pel calorímetre electromangètic i després produeix una cascada al calorímetre electrónic, i allà es para. I jo així, sabent cada senyal que ha deixat a cada detector, puc saber que allò és un hadró carregat. Com el diferencio d'un hadró? Doncs, per tant, jo de sobte veuria una cascada, però no veuria cap tipus de senyal al detector de traces. Llavors, si hi ha una cascada al calorímetre electrónic, però no hi ha senyal al detector de traces, allò és un hadró o un hadró neutra sense càrrega. I el mateix per diferenciar...

55:00

S… Speaker 2 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

el fotó de l'electró. Si jo tinc una cascada al calorímetre electromagnètic, però no tinc cap tipus de senyal al calorímetre electromagnètic, això olora bastant a fotó. En canvi, si tinc cascada al calorímetre electromagnètic i veig senyal al detector de traces, això té molta pinta de ser un electró. Quan dic electró, dic electró positró. Això com ho diferencio? Segons la curvatura que té la partícula. Si està curvat cap a una banda, té una carga. Si està curvat cap a l'altra, té una altra. Per tant, també puc diferenciar matèria d'antimatèria. I després, aquí a CMS, tenim una última part, en vermell, que és el detector de muons. Ah, digues, Dani, tens una pregunta. Sí, a l'hora de detectar o de distingir un hadró neutre com un neutró d

55:29

S… Speaker 2 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

No tens informació de la traça. Entenc que en el cas que estiguis carregat podries saber la massa que té per la ràdio de curvatura de la traça, però en el cas d'un hadró neutre no tindries aquesta informació. No, però també el que pot passar és que abans de començar una cascada, per exemple, hi hagi un decaïment i llavors, segons el decaïment, pots saber, pots diferenciar si és un utró, si és un pió, perquè sabem com decauen certes partícules. Llavors, el tipus de partícula que veus també et dona una pista de què és el que està passant. D'acord, gràcies.

55:51

S… Speaker 2 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

I acabem amb l'últim detector que podem veure en CMS, que a més és un dels que li dona nom al detector, que és el detector de Mons, que és aquesta part vermella, que és el detector de Mons, que és bàsicament un detector de traces, igual que el que tenim molt a prop de la col·lisió, però en aquest cas és de gas, són drift chambers, en comptes de ser silici, són detectors de gas, i són de gas en aquest cas perquè aquí primer no necessitem moltíssima resolució espacial, perquè ja quasi totes les partícules s'han quedat abans, per tant aquí tindrem molt poques partícules, però a més hem de cobrir un espai molt molt gran, perquè ara ja som 4, 5, 6 metres a fora de la col·lisió, per tant el diàmetre...

56:19

S… Speaker 2 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Cada cop és més gran, per tant el volum que necessitem cobrir és molt més gran, i el silici és una mica carillo. Per tant, el gas és més barat, podem fer gas, fantàstic. Per això us deia sempre que és important ja no només saber el procés físic que predomina a l'energia de les teves partícules i el material, sinó la pasta que tens per fer tu experiment i l'espai que tens. També la geometria és molt important. I en aquest cas es va decidir fer amb gas. I per què és només per mons? Perquè el moho, com suposo que ja sabreu, perquè crec que ja heu fet el model estàndard, interacciona molt débilment i no es para el calorímetre adrònic. És l'única partícula que no es para. Al principi, quan tu detectes alguna cosa a la cambra de mons, sabem que és un moho.

56:45

S… Speaker 2 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

I també, com està dins del cap magnètic, també es curva i podem tornar a mesurar el moment del muó, a més de la seva energia. I això ja em porta al final de la presentació, i les idees claus que us en porteu a classe, és una mica el que s'està atrapat en tota l'estona, que el tipus de partícula, material i energia ens diu quins presos dominen sobre uns altres, i és superimportant a l'hora de dissenyar el nostre experiment, perquè això ja heu vist que hi ha moltes tècniques i moltes tecnologies de detecció, i és molt important triar la més adequada. I aquí no us he ensenyat totes, però vamos, ni de largo.

57:06

S… Speaker 2 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

I l'altra part important que us volia dir, que potser aquí no s'ha vist tant en aquesta presentació, però que tota la investigació que s'anomena com a investigació fonamental, com és la que es pot fer al CERN, tant en detectors com en acceleradors de partícules té un efecte immediat de la societat, ja sigui en física mèdica, física aerospatial, computació quàntica i intel·ligència artificial també. Llavors, és que és molt important que fem aquesta investigació i que sempre es necessita pasta per fer això, però ho he de dir als professors que encara esteu més fotuts de pasta que els investigadors. Així que res, moltes gràcies i si teniu qualsevol pregunta, endavant. Moltes gràcies, Anna. Molt interessant i molt clar tot. No sé si teniu preguntes que vulgueu fer-li. Com n'he anat fent ja pel camí. Sí.

57:42

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

tot el que hi ha són agraïments, Ana, o sigui que fem molt bona feina. Doncs, bueno, moltes gràcies a tots, a totes, per haver estat aquesta tarda. Són les 7 i 29, o sigui que tenim un minut per acomiadar-nos. Recordeu que aquest dijous és Sant Jordi i no hi haurà sessió. I ens veiem el dimarts a la Universitat de Barcelona, a la Facultat de Física, a la cinquena planta, que és on tenim reservada una aula per fer aquesta part de Cambres de Boira, i potser mirarem algun altre tipus de detector, tipus els antellejadors dels Cosmic Watch o algun contador Geiger o alguna cosa així. Ens veiem la setmana vinent, així. Que vagi molt bé. Vinga, adéu. Adéu, adéu.

58:10

S… Speaker 1 (copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF)

Adéu. Adéu.

copy_E8BC21E1-2382-43D5-8B70-1DB92CFEE6EF

Resume

Konbyen tan pou m' fè transkript la?